Arts escèniques

DANSA

Jan Martens indaga sobre la mort i el caos a partir de la música femenina

El coreògraf belga torna al Mercat de les Flors amb un programa doble: el seu darrer treball, ’Voice noise’, i repeteix el ‘solo’ ‘Elisabeth gets her way’ que interpreta ell mateix

Va ser durant el confinament de la Covid que el coreògraf Jan Martens va interessar-se per la intèrpret al clavecí Elisabeth Chojnacka (1939-2017). Va quedar atrapat. El resultat va ser el solo Elisabeth gets her way que es programa divendres i diumenge a la Pina Bausch del Mercat de les Flors. Es va adonar que, tot i que avui internet fa accessible tota mena de compositores i intèrprets que abans la jerarquia amagava, ara és l’algoritme el que torna a menystenir-les. I per això, va insistir amb la veu femenina a Voice noise (dijous i dissabte, per a tots els públics a la sala MAC). Martens l’ha capturat, ara, la reflexió de l’assagista Anne Carson. A The Gender of Sound, Carson demostra que la veu de la dona sempre s’ha associat a la mort, el caos i el desordre: “Em va semblar un punt de vista molt interessant i cruel, i també trist, però crec que és molt real”.

La seva darrera coreografia compta amb sis ballarins. Han triat les 13 composicions d’entre un repertori de 200 títols molt divers, que sortís del cànon occidental, de la música escrita en anglès, que es majoritària. I com Paloma Muñoz a La Quijá, també incorporen la veu dels intèrprets a l’espectacle: la de les ballarines però també la dels ballarins.

Martens va interessar-se per la dansa a 18 anys, quan va abandonar els estudis filologia anglesa i neerlandesa a la universitat. Diu que va apropar-se a la dansa més com a espectador que com a ballarí. Per això, sempre ha tingut molt present quina és la recepció de l’espectador i mira de trenca les fronteres mentals per arribar a nous públics. La música, ara, és el canal amb què superar els límits. Confia que les seves troballes animin a altres persones a indagar més en la música accessible a les xarxes, però, a la vegada, tapades pel soroll de la sobre informació, una saturació que, de nou, enfonsa les veus emergents respecte a les mediàtiques.

El ‘Vibe35’ en ebullició

La sessió de ’Voice noise’ de dissabte al Mercat de les Flors correspon a la campanya de ‘Vibe35’, un programa amb què els equipaments públics incentiven els joves a conèixer actuacions, reduint-ne el preu i promovent activitats complementàries. Des del 28 de setembre (amb ‘Make emotions great again’ de Rakhmàninov & Mussorgski al Palau de la Música) i fins al 26 d’octubre els equipaments han preparat sessions específiques per a joves. Per exemple, El Lliure va programar una sessió reservada a ‘Vibe 35’ de ’La gavina’ (4 d’octubre), El TNC dedica la funció d’’Ànima’ (demà, dijous); El Mercat prepara ’Voice noise’ (divendres) i el cicle es tanca amb ’Vida d’heroi d’Strauss (26 d’octubre a L’Auditori).El Liceu ha programat ’Lady Macbeth de Mrsensk’ de Xostakóvitx (7 d’octubre). Paral·lelament en el seu ‘Under35’ també hi ha inclòs la coreografia de Marcos Morau ’Afanador’ (dissabte passat) ; i ’Oh to believe in another world’ amb el treball visual de William Kentridge (aquest divendres). ‘Vibe35’ s’adreça a joves de 18 a 35 anys i tanca la sessió amb un ’aftershow’ exclusiu per a aquella funció i públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.