El coreògraf Roberto G Alonso aborda frontalment a la denúncia del assetjament escolar a Loneliness. Amb una companyia formada per set joves ballarins, aborda els abusos i la feblesa moral d’uns personatges que acaben arrossegats pel control i el poder del grup. És un “cruent joc de poder on el botxí es converteix, també alhora, en víctima”, escriu el director presentant la peça. L’obra, que ja ha fet dues sessions matinals (ahir i avui) es podrà veure en l’horari habitual fins al 27 d’octubre a la Sala Tallers del TNC.

El ballarí explora sovint les parts més vulnerables de la societat. La diferència sovint és un estigma social que el fragilitza. En bona part dels seus treballs, participa ell com a protagonista, i exposa uns personatges que necessiten adreçar-se al públic i explicar-los els seus conflictes. Peces com A mi no me escribió Tennesse Williams (2016), o la recent Jo, travesti (2023) deixen clar aquesta obsessió a empatitzar amb la diferència. El ballarí també desplega un repertori familiar amb títols celebrats com Marúnica, Zaquizamí, molt més onírics i optimistes. També hi ha un gust pel cabaret en treballs com Laberint Stripetase (2019) navegant per l’univers brossià); o Simplicissimus (2013) amb una divertida entrada al món de la revista per al públic familiar.

Loneliness es presenta com un treball a cavall dels seus dos públics habituals. Adreçat a un públic major de 14 anys, és una peça de moviment, teatre físic i videocreació. S’uneixen per explorar la conducta humana de l’exclusió del diferent, on el patiment aliè, l’escarni i l’enfonsament moral de l’individu esdevenen un cruel joc de poder. Un compromès al·legat en contra de tots els tipus de violència i del fet de mirar cap a una altra banda davant un fenomen massa vigent als instituts

La coproducció del muntatge del TNC i la companyia de dansa compta amb un extens repartiment: Andrea Muñoz Páez, Ekaitz Villar, Genís Garcia Mármol, Laia Serra i Riera, Lola Sala, Oscar Rico, Raquel R. Esparza, i Yefferson Velasquez intervenen en una coreografia que es desenvolupa en un espai abstracte que recorda el pati d’un institut.