la crònica
El gran dia de Lluís Roura
La Casa de Cultura de Girona ha viscut aquest vespre un dels plens més importants de la seva història: la inauguració de l’exposició Lluís Roura, 80 anys de memòries i la presentació del llibre homònim han omplert no només l’Auditori Viader, on es feia pròpiament l’acte, sinó també l’aula magna, des d’on es va poder seguir la presentació en streaming, amb gent de peu i la capacitat de la sala al límit. Com va dir el gran protagonista de la convocatòria, l’artista Lluís Roura, ha estat “un dels dies més feliços i importants dels meus 80 anys de vida”. Això sí, ha hagut de compartir un cert protagonisme amb un senyor que ja en té 94 i va ser el 126è president de la Generalitat, Jordi Pujol, que ha convertit el seu parlament en un doble homenatge, a Roura i la seva dona, Marta Ferrusola, perquè per ella hi ha dos quadres de Roura a casa seva, un de Darnius i un altre de Llers, dos pobles molt vinculats a diferents branques de la família Pujol Ferrusola. “La meva dona va ser una gran dona, extraordinària, molt millor que el seu marit”, va dir Pujol, que va reconèixer que no és cap expert en art, però que continua preferint Leonardo da Vinci a segons quins artistes contemporanis, amb excepcions com ara Roura, que també ha lloat el paper decisiu de la seva dona, Paquita Hermoso, en la seva trajectòria.
L’acurada presentació de les memòries de l’artista, un llibre de més de 800 pàgines molt ben il·lustrat, va anar a càrrec de l’advocat Ramon Turón Roura (“800 pàgines són poc per a tot el que ha viscut Roura”, ha dit), nebot de l’artista i fill del seu descobridor, el seu cunyat Ramon Turón pare. El 1958, quan tenia 14 anys i feia de pastor a la casa familiar de Sant Miquel de Campmajor, el jove Roura matava el temps dibuixant (“Ho feia perquè m’avorria: si llavors hagués tingut un mòbil, ara no seria pintor”, diu Roura). I va ser Turón qui li va suggerir que podria dedicar-se a la pintura. En aquell moment, Roura li va preguntar, murri i directe, que quant guanyava un pintor. “Passaràs molta gana”, va ser la resposta de Turón. “No vaig defallir i per això avui estem aquí”, ha dit Roura. A la doble presentació de l’exposició i el llibre, conduïda pel seu fill Jordi, que ha estat també el comissari de la mostra, hi han intervingut també Gemma Geis, com a vicepresidenta de la Diputació, i el forense i pediatre Narcís Bardalet, gran amic de Roura tot i que són “el Ying i el Yang”, que presentarà aquesta exposició a El Claustre de Figueres per la Santa Creu. L’acte s’ha tancat amb Irene Turón, filla d’en Ramon, interpretant amb la viola Muntanyes del Canigó.
L’exposició antològica de Roura omple també tots els espais expositius de la Casa de Cultura. A les sales de la planta baixa, s’hi poden veure més de 80 quadres, uns quants de gran format, que repassen totes les seves etapes des que va pintar el primer quadre de la Casota, la residència familiar, el 1960, fins les creacions més recents d’aquesta artista ja arrelat a l’Escala que s’ha convertit en el gran retratista del paisatge empordanès. Entre moltes altres obres i una recreació del seu estudi, s’hi exposen les sis grans pintures sobre Terra Santa –on Roura ha viatjat 25 vegades– que es poden veure habitualment a la capella dels Dolors de la basílica de Castelló d’Empúries.
Al pati de la Casa de Cultura hi ha algunes de les escultures de gran format realitzades per l’artista, mentre que al primer pis es pot visitar una mostra complementària amb fotografies de paisatges –algunes ja vistes a l’espai El Temps de TV3–, que com en el llibre van acompanyades per textos de Núria Esponellà, Maria Fernández, Anna Rispau i Dolors Vilamitjana. La mostra antològica de Roura es podrà visitar fins al 7 de desembre i, per tant, serà una de les grans exposicions de les Fires de Sant Narcís a Girona.
