Els primers europeus

La troballa va ser accidental. Una torrentada d’aigua que va baixar amb força i va provocar despreniments als marges del barranc de la Boella, a la Canonja, va posar al descobert dos molars i dues defenses d’un mamut prehistòric, un animal extingit que va habitar aquestes contrades fa un milió d’anys. Era el 2006, i l’any següent ja es va dur a terme una primera excavació arqueopaleontològica d’urgència en aquesta àrea deltaica del riu Francolí, una campanya que s’ha repetit de forma anual i ininterrompuda fins aquest estiu. “I queden molts més anys de treball”, assegura Palmira Saladié, codirectora de les excavacions junt amb Josep Vallverdú, tots dos investigadors de l’Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Les restes excepcionals que en aquests anys han aparegut al jaciment de la Boella ja formen part del nou centre d’interpretació Mammuthus, que s’ha creat en aquest municipi del Tarragonès per esdevenir un referent internacional. I és que n’hi ha per a això i per a molt més: són clau per al coneixement de les primeres dispersions humanes que, procedents d’Àfrica, es van escampar pel continent europeu durant el plistocè inferior. Ara el museu explica aquell primer poblament d’Europa, l’evolució humana i els ecosistemes i la cultura material de la prehistòria més remota. “Ens està mostrant un pols migratori que ve d’Àfrica que no coneixíem fins que vam començar a excavar a la Boella”, apunta Saladié.

El Mammuthus és un museu inèdit a Catalunya per la cronologia que abasta el seu contingut. Situat en una antiga masia agrícola del segle XVI, el Mas de l’Hort de l’Abeurador, ja està acabat i amb tota la museografia enllestida. I ja s’han fet portes obertes per als veïns del municipi i grups d’escolars. Però encara queda pendent la licitació de la gestió de l’espai, que s’havia retardat per “problemes administratius”, però tot just aquest dimecres es va obrir ja el procés amb la publicació del plec de condicions. L’alcalde, Roc Muñoz, confirma que el centre s’inaugurarà al gener, probablement coincidint amb la festa major, el dia 20. La inversió ha estat d’uns 5 milions i tenir el museu obert els suposarà un cost anual d’uns 100.000 euros, esbufega l’alcalde, tot i estar ben convençut dels beneficis de l’equipament.

Només entrar al museu ja s’hi exposen dues grans defenses de mamut, les restes més espectaculars de la Boella. En total se n’han trobat quatre, de defenses, voltades d’eines de pedra que s’havien utilitzat per esquarterar l’animal. Hi ha moltes altres espècies: “Era una regió molt rica en recursos i sobretot amb molta diversitat d’animals”, comenta Saladié. A més de mamuts, doncs, hi han aparegut molts altres herbívors i mamífers, com hipopòtams, rinoceronts, cérvols, cavalls, castors i, en la darrera campanya d’aquest estiu, restes d’un Ursus deningeri, que es troba a la línia evolutiva de l’os bru actual. “És una llista molt llarga ”, diu l’arqueòloga, que indica que al costat dels animals destaquen elements de la indústria lítica tallada en sílex i en altres roques, que estan en un perfecte estat de conservació. Eines que demostren la presència humana en aquest territori fa un milió d’anys. Eren les primeres poblacions que arribaven a Europa. Ho feien per la Boella, com també per Atapuerca, l’altre gran jaciment de la Península, a Burgos, que comparteix la mateixa cronologia, i en les excavacions del qual també hi prenen part Saladié i altres investigadors de l’Iphes (amb Eudald Carbonell com a codirector). Les restes paleontològiques i arqueològiques de la Boella “són molt significatives”: “Ens estan demostrant les primeres arribades de cultura humana a Europa, estem parlant dels primers europeus. És un jaciment referent al món”, destaca Saladié. “Hi ha diferents pols migratoris entre els primers europeus, i uns fan cap a la Boella, uns altres cap a Atapuerca i Granada i, amb una certa posterioritat, cap a Terrassa.” Però els que arriben a la Boella “són diferents de tots aquests altres grups, perquè tenen una tecnologia que és molt més avançada”. “Són grups migratoris que arriben de l’est d’Àfrica. És un viatge que va durar milers d’anys, quasi mig milió, però porten una nova tecnologia que era desconeguda”, explica la codirectora. Les eines de la Boella “eren molt sofisticades” i aquells homínids ja no les elaboraven colpejant una pedra contra una altra –per dir-ho d’una manera planera–, sinó que pretenien tenir pensada la forma abans d’elaborar l’eina: “Cognitivament, ja ens trobem éssers humans avançats que tenen capacitat de premeditar el que volen.”