Ja és Nadal al Teatre Muntaner

Capvespre d’un 22 d’octubre al carrer Muntaner de Barcelona. En un balcó del davant de la Sala Muntaner (que va tancar el 2018 i que ara reobre atorgant-se el nom de Teatre Muntaner), uns humils llums de Nadal fan pampallugues. Contrasta amb la potència del nou rètol, i d’una animada i festiva comitiva que espera pacientment poder accedir a la platea. L’espai va tancar davant la sorpresa del sector, tallant d’arrel amb el públic que havia anat cultivant des del 1996. Més tard, també tancaria el Club Capitol (2020), una programació que s’ha anat recol·locant a les cartelleres de la ciutat. Dimarts ho va fer amb molt poca presència dels habituals a estrenes i inauguracions, com les recents de la Sala Texas, Heartbreak Hotel i Periferia Cimarronas. En tot cas, benvinguda sigui l’obertura i la invitació al públic amic dels espectacles de comèdia, siguin d’improvisació (Corta el cable rojo) com de cançó i percussió a cappella (Nozing) o de monòleg d’humor quotidià (Traficante de endorfinas). Diuen que la productora barcelonina Sandra Reyes, resident a Madrid des de fa 17 anys, s’havia entestat a disposar d’un teatre. Ara, li ha caigut aquest regal avançat de Reis. Al costat, hi ha el compromís perquè la sala es guanyi la bandera de la casa de la comèdia a Barcelona.

És la seva segona aventura empresarial, s’explicava Reyes, que comanda el local juntament amb el còmic Toni Cano, mig de broma, a la inauguració. La primera havia estat una botiga de pollastres a Madrid, que no va aixecar el vol (és clar que parlant de gallines ja es podia intuir que la volada no podia ser gaire llarga). Ara, en canvi, compta amb una companyia estable de Corta el cable rojo. Fins ara, s’havien fet actuacions puntuals a l’Apolo. Ara disposaran de sala, de dijous a diumenge. Aquest títol és “com La ratonera de West End”, el títol més longeu de Madrid”, celebra Carlos Ramos, el seu principal impulsor. Suma més funcions que El rey León a la Gran Vía (el confinament per la covid va ser més llarg per al musical que per al muntatge d’improvisació). Ara aquest grup farà costat als espectacles de l’Improshow, que des de fa quasi 25 anys s’ha representat al Llantiol i darrerament al Teatreneu. A Barcelona hi ha un equip (format per Mai Boncompte, Manu Pradas i Ionai Ramírez) paral·lel al de Madrid (Carlos Ramos, Salomón i José Andrés) que improvisa tot el que faci falta, amb una tècnica notable. Es veu que, a Mallorca, van fer una gala els dos equips i alguna persona del públic s’adreçava als actors de la Gran Vía com “Sou bons, però no tant com els altres”, acceptava amb consternació Salomón. Les visualitzacions penjades a les xarxes ho constaten. La Barcelona del rècord d’assistència (3 milions el 23/24) es reforça amb les reobertures d’El Molino i el Teatre Muntaner, el replantejament cultural de l’Àtrium i les renovacions d’equips al Raval i al Teatre Gaudí. I, al Paral·lel, l’inici imminent d’obres a l’Arnau (que ha estat esperant des del 2011).