ART
La relació de Fenosa i Jean Genet, un cas d’estudi
La vida portada a l’extrem del poeta i novel·lista Jean Genet (París, 1910-1986), de pare desconegut i mare prostituta, homosexual, que va ser lladre, va estar condemnat a cadena perpètua, es va prostituir, va viure als baixos fons..., podria semblar que tenia poc a veure amb la d’un altre coetani, l’escultor Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899-París, 1988). Però, a vegades, camins tan distants es troben, i tots dos van acabar units per una obra d’art, per diverses persones que van conviure i tractar l’un i l’altre i per la coincidència de tots dos a la Barcelona més bohèmia dels anys trenta, la Barcelona del barri xinès i del cabaret La Criolla. L’obra d’art és el bust que Fenosa va esculpir de Genet l’any 1950 i que, des d’aquest dissabte i fins al 23 de febrer, s’exposa al Museu Apel·les Fenosa del Vendrell.
El museu vendrellenc ha bastit una exposició atípica: s’hi exposa una única obra, el bust de Genet (l’original i la còpia en bronze). Però al seu voltant es despleguen cartes, fotografies, pel·lícules i més material documental que ha servit al comissari, l’historiador de l’art Juan-Ramón Barbancho, per dur a terme una investigació sobre aquest retrat; sobretot, determinar qui el va encarregar i si retratat i retratista es coneixien d’abans o si la seva relació va tenir continuïtat els anys posteriors.
La directora del museu, Nekane Aramburu, va encarregar fa un any a Barbancho, especialista en memòria històrica LGBTI, obrir un “cas d’estudi”: una anàlisi al voltant del retrat escultòric de Jean Genet. “Amb les dades i els materials físics que tenim, intentem desentranyar les relacions personals que van tenir, i que no es limiten només al bust”, explica Aramburu.
El comissari ha rastrejat per l’arxiu de la Fundació Fenosa i per més material inèdit que ha aparegut durant la investigació, “per contextualitzar” la història amagada rere el bust i la relació de l’escultor i l’escriptor. El resultat de la investigació: el bust va ser un encàrrec de l’editora Monique Lange, que va ser dona de l’escriptor i periodista Juan Goytisolo. I Fenosa i Genet van coincidir a la Barcelona de començament dels anys trenta i van freqüentar els mateixos espais. “Sabem que van ser a Barcelona en el mateix moment, però no hi ha constància que es coneguessin” en aquell moment, segons Barbancho. “Presumptament, l’escultor i l’escriptor semblava que no es coneixien abans de la realització del retrat, però hi ha una carta, anterior al 1950, que Genet va enviar a Fenosa preguntant-li per Víctor Viladrich [un amic de la infància de Fenosa] i també apunts acabats de descobrir a l’agenda personal de Fenosa del 1948”, que podrien indicar que sí que es coneixien.
Fugint de la justícia
Jean Genet, que a la novel·la Diari del lladre relata les seves vivències, va ser condemnat a cadena perpètua el 1943. Abans, ja havia estat detingut deu vegades per robatori. A la presó, escrivia i la seva obra era admirada per alguns dels grans noms de la cultura del moment. “El seu prestigi literari va fer que un grup d’autors, artistes i intel·lectuals, entre els quals hi havia Jean-Paul Sartre, Jean Cocteau i Picasso, redactessin una petició d’alliberament que va ser concedida pel president francès De Gaulle el 1948”, explica el comissari. Gairebé dues dècades abans, a principi dels anys trenta, Genet va anar a Barcelona, “fugint de la justícia francesa”, perquè ja arrossegava un historial delictiu remarcable: “El primer robatori i la seva primera detenció ja van ser quan tenia deu anys”, recorda Barbancho. A la capital catalana, l’escriptor freqüentava el local més transgressor: La Criolla, al barri xinès. Sala de ball i cabaret, però també amb habitacions per mantenir relacions sexuals “pagant o cobrant, especialment relacions homosexuals”. Com a curiositat, Barbancho explica que els propietaris del local obligaven els prostituts homosexuals a exercir-hi l’ofici vestits de dona. I el mateix Jean Genet explica que va robar en una habitació d’hotel uns faldons andalusos amb un cosset per complir el requisit.
A La Criolla, un cau que barrejava delinqüents, pobres i prostituts amb gent acomodada i intel·lectuals, també hi anava Fenosa. L’escultor es trobava a la capital catalana els mateixos anys trenta. Vivia a París i va tornar a Barcelona el 1929 per inaugurar una exposició a la Sala Parés, que es va retardar per un problema amb les escultures a la frontera. S’hi va quedar més temps de l’esperat i allà també va visitar La Criolla. Va deixar la seva empremta al llibre de records que els propietaris del local “guardaven gelosament”. Va ser el 17 d’agost del 1931, signat sota un dibuix que representa una dona nua, i que ara es pot veure al Vendrell.
La investigació de Barbancho desvetlla les interrelacions de tots dos amb Juan Goytisolo i Monique Lange. Una vida, la de Lange, que també s’escapa dels límits. Als anys cinquanta, la va violar a Pamplona la manada de l’època. I la filla que va tenir abans de casar-se amb Goytisolo, Carole Achache, va ser víctima d’abusos sexuals per part del mateix Jean Genet, que Lange idolatrava i de qui en va encarregar el bust. Embolica que fa fort. Aquest fet l’ha recollit la seva neta, la cineasta Mona Achache, al film Little Blue Girl. D’altra banda, la Filmoteca de Catalunya programarà al gener un cicle dedicat a Genet.