cinema
‘Esto no es Noruega’, el nou curt de Paco Cavero, opta als Goya
El dibuixant, curtmetratgista i codirector del festival Acocollona’t ha dirigit juntament amb Alicia Albares ‘Esto no es Noruega’, film amb un repartiment de luxe en què hi participa el lloretenc Paco Moreno
D’una trentena en sortiran només cinc nominats, però ningú els treu la il·lusió a Paco Cavero i Alicia Albares tenir al seu curtmetratge, Esto no es Nourega, preseleccionat per a guanyar el Premi Goya en la seva categoria.
El co-director tarracogironí, conegut a Girona per ser un dels organitzadors del festival Acocollona’t –que per cert mig arrencarà dijous amb la ja tradicional Zombie Walk, abans no comenci el festival el 29 de novembre–, després de passar una bona temporada dibuixant a l’equip de Robot dreams va decidir amb la seva companya, l’escriptora, guionista i directora de cine Alicia Albares, que l’any que ve estrenarà el llargmetratge La mala madre, filmar plegats aquesta comèdia dramàtica vertebrada d’humor negre rodada a Cantàbria.
L’argument, que també té un punt de realitat excèntrica per no dir el tòpic de surrealista, tracta sobre una família que es reuneix en una platja per complir l’última voluntat del pare difunt, que no és altra que tenir un funeral víking: ser incinerat al mar en un drakkar (vaixell característic d’aquella cultura) per així arribar al Valhalla (el saló dels caigut en la mitologia nòrdica). La falta de mitjans i la desconfiança entre uns i altres no ho posarà gens fàcil.
El curt és una coproducció gallega-càntabra-catalana-asturiana-madrilenya (“toma ya!”, exclama Cavero), on hi destaca la productora barcelonina Fénix-Camelón-Bamf. Compta amb un repartiment de pes amb intèrprets com María Garralón (Verano Azul, Farmacia de Guardia), Jordi Aguilar (El pueblo, La que se avecina, Bodegón con fantasmas), Raúl Fernández de Pablo (El internado, Con el culo al aire) i un secundari també arrelat a les comarques gironines, com és el lloretenc Paco Moreno (Rec 3, The Pelayos).
El nou curt de Paco Cavero (abans havia dirigit els curts La tercera parte, Le llamaremos Bobby, Por eso no tengo hermanos) compta amb 120 seleccions internacionals (una dotzena de la categoria Goya i 3 dels Oscar) i 17 premis.