La música als llibres: com hi cap?

Els teus som­nis, Les veus del mar, Soc d’un poble, Bon dia, Ine­vi­ta­ble o Ara som gegants… tots aquests títols tenen una cosa en comú: són cançons en català, però també àlbums il·lus­trats publi­cats per l’edi­to­rial Nanit . I, com a títols, són fra­ses cur­tes i sug­ges­ti­ves que con­vi­den a la reflexió, com va espe­ci­fi­car Nor­bert Arti­gas, cofun­da­dor del pro­jecte Heal Hop, el diven­dres 25 d’octu­bre en el X Sim­posi Edició-Edu­cació, cele­brat a la Facul­tat d’Edu­cació i Psi­co­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG), que enguany ha tin­gut de títol La música als lli­bres: com hi cap? Nor­bert Arti­gas, medi­a­dor de lec­tura i art urbà, va refle­xi­o­nar con­jun­ta­ment amb Laia Figue­ras, cofun­da­dora de l’edi­to­rial Nanit, sobre les hibri­da­ci­ons de lite­ra­tura, imatge i música com a recur­sos edu­ca­tius per a cap­tar la curi­o­si­tat dels joves, que és un pri­mer pas impres­cin­di­ble per apren­dre, i per pen­sar i refle­xi­o­nar.

El rap, en el cas d’ Heal Hop , és la forma de con­nec­tar els infants i joves amb l’àlbum il·lus­trat, l’espai de reflexió que ser­veix com a punt de par­tida dels tallers col·lec­tius. Men­tre que en el seu cas la música esdevé un mitjà per apro­fun­dir en els àlbums il·lus­trats i pro­posa una altra forma de lle­gir, en el cas de l’edi­to­rial Nanit són els àlbums els que esde­ve­nen una eina per apro­par i donar vies d’inter­pre­tació de les cançons del mer­cat musi­cal català actual. Com explica Laia Figue­ras, les cançons esco­lli­des de grups com ara Els Pets, Oques Gras­ses o Roba Estesa són ver­si­o­na­des a través d’una adap­tació literària de la lle­tra com­bi­nada amb il·lus­tra­ci­ons. D’aquesta manera, aques­tes cançons que ini­ci­al­ment no van ser con­ce­bu­des per a un públic infan­til els resul­ten més pròximes. Els àlbums es con­ver­tei­xen, així, en un recurs per a les famílies que escol­ten aques­tes cançons a casa o a fes­ti­vals fami­li­ars i aju­den els més joves en la com­prensió dels seus mis­sat­ges pro­funds: perquè són les cançons més sen­si­bles i com­pro­me­ses les que tria aquesta edi­to­rial.

Per ela­bo­rar aquests àlbums rics i meti­cu­lo­sos és neces­sari un tre­ball pro­fund en la cons­trucció de la imatge. Els il·lus­tra­dors col·labo­ra­dors són esco­llits pre­ci­sa­ment perquè el seu estil per­met emfa­sit­zar aspec­tes idi­o­sincràtics de la cançó -el con­tin­gut, la poe­sia de la lle­tra, la melo­dia- i man­te­nen un diàleg viu i cons­tant durant el procés de cre­ació amb l’edi­to­rial, que porta a una rein­ter­pre­tació de l’ori­gi­nal. El medi­a­dor també pro­pi­cia aquest diàleg inter­pre­ta­tiu a través del rap, el qual és com un empo­de­ra­ment de la lite­ra­tura. 

La hibri­dació de llen­guat­ges esdevé una suma d’opor­tu­ni­tats per fer arri­bar obres potents amb mis­sat­ges com­ple­xos, donar més eines d’inter­pre­tació i adap­tar-se a la diver­si­tat de lec­tors de l’escola: la mul­ti­pli­ci­tat de llen­guat­ges implica ofe­rir vies d’entrada a les obres per a tot­hom. És una forma de vali­dar emo­ci­ons, sem­pre pre­sents en una bona cançó i història; aporta fres­cor, lli­ber­tat i cre­a­ti­vi­tat; pro­mou l’atenció; però sobre­tot poten­cia les vies per la lec­tura crítica i la capa­ci­tat de pen­sar més enllà, ja que el lec­tor va des­co­brint el mis­satge que es troba entre­llaçat en la tensió que es crea entre els diver­sos llen­guat­ges uti­lit­zats. 

Com vam poder veure, Nanit i Heal Hop són ini­ci­a­ti­ves potents i inno­va­do­res que asse­nya­len nous camins per apro­xi­mar els joves als lli­bres i els lli­bres, a la soci­e­tat i poden ser molt ins­pi­ra­do­res per la medi­ació lec­tora en esco­les, bibli­o­te­ques i lli­bre­ries.