Mor la historiadora de l’art Núria Rivero

La historiadora de l’art Núria Rivero, vinculada tota la seva vida als museus municipals de Barcelona, ha mort als 66 anys. El 2009 va ser nomenada cap de projectes de la direcció de patrimoni, museus i arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), des d’on, entre d’altres, va gestionar molt directament el complex conflicte al voltant del llegat de Julio Muñoz Ramonet.

Rivero es va llicenciar en història de l’art a la Universitat de Barcelona. Després d’obtenir el títol en l’especialitat de museologia, comunicació i expressió visual a la Universitat Internacional de l’Art de Florència, va començar a treballar al Museu Picasso, primer com a auxiliar de conservació i després com a conservadora (1987-1993). Posteriorment va assumir la mateixa responsabilitat al Museu Frederic Marès (1993-2006) i va ser cap de col·leccions del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (2006-2009).

Com a investigadora, va aportar nous coneixements de la vida i l’obra de Pau Milà i Fontanals, teòric de l’art i pintor de la segona meitat del segle XIX. També va fer recerca sobre el Picasso dels períodes representats al seu museu barceloní i, sobretot, de la trajectòria artística i vital de l’escultor i col·leccionista Frederic Marès. Va coordinar les publicacions Museu Picasso. Catàleg de pintura i dibuix (1984), Catàleg d’escultures i pintures dels segles XVI, XVII i XVIII. Fons del Museu Frederic Marès / 3 (1996) i Catàleg d’escultures i medalles de Frederic Marès. Fons del Museu Frederic Marès / 4 (2002), del qual és coautora. També va dirigir catàlegs de diverses exposicions temporals sobre Picasso —Les demoiselles d’Avignon (1988), De Pablo a Jacqueline (1990-1991) i Del rosa als ocres de Gósol (1992)—, Klee, Braque, Laurens, Matisse, Kokoschka, Odilon Redon, Damià Campeny, Emili Fontbona i Alejo de Vahia, entre d’altres.