Sílvia Abril i Andreu Buenafuente fan reviure ‘El Tenoriu’ al Poliorama

Els actors i humoristes Sílvia Abril i Andreu Buenafuente debuten com a duet dalt dels escenaris amb El Tenoriu.que recupera el clàssic popularitzat per Joan Capri i Mary Santpere Don Juan. Serà al Teatre Poliorama de Barcelona, fins al 24 de novembre, sota la direcció de Carles Sans i la dramatúrgia d’Israel Solà. La producció d’El Terrat neix amb la voluntat de recuperar, des d’una visió contemporània, l’esperit del Don Juan la versió del clàssic espanyol que els catalans Capri i Santpere van fer durant els anys 70. Abril i Buenafuente recullen el guant, mig segle després, per fer una “sàtira personal” del text. La versió contemporània potencia els personatges femenins per “submergir-se en el seu punt de vista” a l’obra.

El Tenoriu posa l’èmfasi en el desig sexual i la capacitat d’accionar dels personatges femenins, que prenen protagonisme i mostren caràcters “que, com els masculins, es mouen per un instint tan animal com és el plaer i un sentiment tal elevat com és l’amor”.

Abril i Buenafuente es proposen, doncs, per al debut com a duet dalt d’un escenari recuperar un muntatge que en la dècada dels 70 havia esdevingut un clàssic que Capri i Santpere representaven sempre per Tots Sants. Per fer-ho comptaran amb la col·laboració de David Olivares, Anna Betran i Roger Julià, que completen l’elenc.

En la roda de premsa de presentsció, Andreu Buenafuente indica que és una obra molt emocionant perquè recupera els vells comediants, els quals diu que “van obrir camí en una època grisa” com els anys 60-70. El còmic també afirma que aquest projecte pot servir per rememorar el teatre local que es feia als anys 70, segons recull l’ACN. Sobre la interpretació, l’humorista afirma que els actors juguen a entrar i sortir dels personatges, tot i estar determinats pel format del vers. Així i tot, diu que quan tinguin el text més segur, semblarà improvisació.

Israel Solà, responsable de la dramatúrgia inspirada en l’adaptació de Ramon Santpere, explica que l’obra torna a l’original de Zorrilla per “rescatar episodis de la trama original i generar nous gags contemporanis”. Es tracta, afegeix, d’acomplir dos objectius bàsics: que la gent pugui seguir aquella trama i gaudir de la bellesa d’alguns passatges memorables com el “no es verdad ángel de amor…” però que alhora “pugui riure de les astracanades de la paròdia i dels nous fragments i les noves situacions còmiques que imitant l’escriptura i prosòdia del segle d’or ens parlen des de l’actualitat”.

Precisament, l’adaptació de Solà de l’obra original va fer que Sílivia Abril deixés de dubtar sobre si fer el paper o no pel seu marcat caràcter masclista. Amb el no text, el personatge de la Sílvia, Doña Inés, agafa un nou gir i s’acaba empoderant. En aquest sentit, Abril diu que El tenoriu ésuna “deconstrucció”.

Carles Sans, director de l’obra, es mostra conveçut que Zorrila “es pixaria de riure si pogués veure’n el resultat”. Sans diu que el que han fet és agafar un clàssic, donar-li la volta, i passar-lo pel sedal d’uns còmics, que “intenten treure-li punta a qualsevol cosa”.