Retorn de Rafa Cortés amb un embolic d’identitats al paradís

“No he rodat massa cinema, però he pensat com un director de cinema cada dia de tots aquests 17 anys.” Són paraules de Rafa Cortés (Palma, 1973), que va debutar en el cinema amb la guardonada Yo, coescrita i protagonitzada per Àlex Brendemühl, que va ser premiada a Rotterdam i altres festivals el 2007. S’imposa una pregunta, primer de tot, en l’entrevista que concedeix al diari El Punt Avui: Per què ha trigat tant? “L’explicació més senzilla és que no tenia raons massa fortes per ficar-me en un embolic tan gran com fer una pel·lícula –diu–. Vaig fer Yo una mica per raons personals, i això va comportar que el tipus de públic al qual me vaig poder dirigir estigués atomitzat en festivals, en molts festivals, per sort. El retorn que vaig tenir va ser tan fort que me va bastar per molt de temps de no tenir aquella necessitat de dirigir amb aquests paràmetres. Llavors he hagut d’esperar a trobar raons bones per tornar a fer una pel·lícula, per ficar-me de nou en un sidral d’aquest calibre.”

Les raons les ha trobat a a Amanece en Samaná , comèdia dramàtica protagonitzada per Luis Tosar, María Luisa Mayol, Bárbara Santa-Cruz i Luis Zahera, que es basa en l’obra de teatre Cancún, de Jordi Galceran, amb qui manté una amistat des de fa molts anys. “Després de fer Yo vaig contactar amb Jordi Galceran per l’interès d’adaptar al cinema Dakota, un projecte que es va estructurar com una coproducció espanyola i nord-americana, però que va coincidir amb la desfeta de Lehman Brothers.” La productora es va enfonsar amb la crisi i mai va dirigir l’adaptació, però Cortés va iniciar una amistat amb Galceran que encara dura, i que molts anys després l’ha portat a aquesta adaptació de Cancún. L’autor teatral n’està molt satisfet, diu el cineasta: “En Jordi diu una cosa que m’encanta, que Amanece en Samaná és molt més fidel a Cancún, amb tots els canvis que ha suposat ja només pel fet de ser una pel·lícula, que moltes de les adaptacions teatrals que s’han fet respectant tot el text.”

El film és ben diferent de Yo: “És una comèdia que al final ve a complementar la quantitat de gent a la qual aparentment la meva primera pel·lícula no s’havia dirigit”, diu. Relata la història de dues parelles d’amics que van a passar unes vacances a Samaná, una paradisíaca zona de Santo Domingo. Després d’una nit de gresca i d’un petit accident, es veuen embolicats en un tens conflicte d’intercanvi d’identitats. “Parla del que m’interessa, que són aquelles raons que ens fan ser com som –explica Rafa Cortés–. Al final, les meves pel·lícules parlen d’això, d’aquestes coses que ens modifiquen, que ens fan ser d’una manera o d’una altra, de com construïm el que és un jo, el que és una identitat. En aquesta pel·lícula ho faig des d’un prisma molt més obert i còmic, molt menys torturat que Yo. Tot el contrari.”El gènere i l’enfocament són diferents: “És per a un públic ampli, en clau de comèdia, però en el fons estem parlant de quina part del que jo soc ho seré sempre, i de les vivències que m’afecten i poden per modificar com som. És una pel·lícula que parla bàsicament d’això, de les relacions entre les persones i com s’afecten, i també de la responsabilitat que tenim tots en com afectam la gent que tenim devora. És ser conscient que de vegades no li feim bé a una altra o de vegades sí. Parla d’aprendre sobre aquesta responsabilitat en aquest món de gent tan egocèntrica i tan obstinada amb el seu propi benestar.”Per al càsting, van pensar de treballar amb parelles que ho fossin també a la vida real. De seguida van contactar i es van posar d’acord amb Luis Tosar i Maria Luisa Mayol. Amb l’altra parella no van tenir tanta sort, i “vam aprofitar una altra cosa de la pel·lícula, vam buscar un actor que fos amic de Luis, com els dos personatges masculins”. Luis Zahera va entrar al càsting, i finalment Bárbara Santa-Cruz. Tots quatre treballen a partir de la improvisació: “No els vaig donar un guió als actors perquè no el tenia. Per a ells va ser una feina semblant, però per mi va ser una mica més complexa, perquè jo tenia al cap el marc de l’obra d’en Jordi Galceran, les coses que veia clarament que volia respectar i els forats que em deixaven el fet d’airejar una obra que passava a un bungalou.” El cinema permet treballar amb diferents espais, mentre que l’obra passa en un bungalou. També van canviar l’escenari, per raons de producció: Samaná (Santo Domingo) enlloc de Cancún, a Mèxic. Això sí, per evitar que els actors es perdessin, “vàrem rodar cronològicament, perquè cada seqüència fos construïda amb una feina d’improvisació guiada i preparada; passaven moltes coses aleatòries, noves, improvisades, i teníem un equip de muntatge que cada nit ens muntava allò que ens plantejava dubtes per saber com continuar”.El retorn al cinema de Rafa Cortés va ser en realitat el 2023, amb el curtmetratge Fiona, que té un repartiment espectacular: Enric Auquer, Victòria Luengo i l’actor britànic Rhys Ifans. “Ara tenc moltes ganes de fer coses –reconeix el director–. No és que no en tengués abans, però ara tenc unes ganes molt potents per fer-les. Estic en un moment de la vida en què m’interessa molt fer cinema i Fiona és una preqüela de la que jo segueixo considerant la meva segona pel·lícula. L’adaptació de Cancún ha estat un cop de sort que m’ha dut a fer la tercera pel·lícula abans que la segona. Jo i el temps no ens entenem, però se m’ha amuntegat una miqueta tot i estic amb energies, ganes, forces i projectes.”