art
Eva Llorens: “Volia retrobar la joia de pintar”
La pintora gironina inaugura demà a la Fundació Valvi ‘Retorns’, la primera exposició des que va tornar d’una llarga estada a Nova Zelanda
La pintora gironina Eva Llorens inaugurarà demà, dimarts 12 de novembre, l’exposició Retorns a la Fundació Valvi de Girona (19 h), on es podrà visitar fins al 4 de gener. L’exposició de Llorens, la primera que fa a Girona després d’una estada de 8 anys a Nova Zelanda, forma part del cicle Memòria personal de Valvi, i la inauguració inclourà una conversa entre l’artista i les codirectores de la fundació, Maguí Noguer i Germina Bastardas.
Doble tornada
“L’exposició es titula Retorns per un motiu extern, que és la meva tornada a Girona, però paral·lelament també he tornat al paisatge, després d’haver provat altres temes com ara els retrats, les flors o els llits, sempre buscant coses que em motivessin. Quan vaig tornar estava una mica descol·locada, perquè han canviat moltes coses i jo tenia un garbuix en què no hi havia res que s’ajustés. Sóc força perfeccionista, però de cop i volta no em sentia feliç amb el perfeccionisme que implica la figuració i no em sortia res figuratiu. Així que vaig començar a pintar sense exigències ni aspiracions, per tornar a trobar la joia de pintar. El resultat van ser unes obres més abstractes, sense deixar mai del tot la figuració, i va ser a posteriori que em vaig donar compte que eren paisatges”, explica Eva Llorens (1970), que presenta en aquesta exposició obres creades sobretot durant els últims tres anys. “Són paisatges vaporosos, que estan en la línia entre la definició i la indefinició, entre el realisme i l’abstracció. De fet, molts fons de les meves obres anteriors ja eren abstractes o atmosfèrics, ara simplement l’abstracció ha passat a un primer terme”.
Paisatges propers
Curiosament, els exòtics i exuberants paisatges de Nova Zelanda no la van motivar com artista quan hi vivia: “Tot era molt maco, però jo no ho sentia meu. He hagut de tornar per adonar-me que aquí tenim uns paisatges magnífics, que de vegades no valorem prou. No tinc una visió superficial del paisatge d’aquí perquè l’he mamat des de petita”, explica l’artista, que reconeix la influència de la pintura xinesa, molt present a Nova Zelanda per la immigració, en unes escenes boiroses en què les formes vegetals i rocoses s’intueixen, sovint a la llum d’una lluna que serveix com a referent per “empetitir el paisatge aparentment infinit gràcies a l’abstracció”.
Eva Llorens , que té el seu estudi al barri gironí de Germans Sàbat, ha volgut iniciar la seva nova etapa a la Fundació Valvi, just quan es compleixen 30 anys de les seves primeres exposicions individuals, justament perquè una d’aquelles mostres la va fer a la galeria Nostrart, de Girona (1995), fundada i dirigida per Maguí Noguer, que va creure en ella quan era una jove artista que acabava de llicenciar-se. A més, un dels espais expositius de la Fundació Valvi és la Sala Mercè Huerta, dedicada a aquesta artista que va ajudar Llorens a preparar la prova d’accés als estudis superiors de Belles Arts. Però Llorens també ha triat Valvi per presentar els seus Retorns perquè “no volia tenir cap pressió comercial i aquest espai m’ho permetia”.
El catàleg de l’exposició inclou textos de Germina Bastardas i de Cesc Batlle, marit i “fan de tota la vida” de l’artista, que coneix bé els seus processos creatius “des de dins”, com es titula el seu text. Així també vol continuar pintant Eva Llorens, “mirant més cap a dins que no pas a l’exterior”, també quan pinta paisatges que ja té molt interioritzats.