Jan Lauwers imposa l’optimisme per afrontar la incertesa climàtica i la política mundial a ‘Un sublime error’

És un cant a l’amistat davant i darrere l’escenari. Jan Lauwers, Gonzalo Cunill, Àlex Rigola i Salvador Sunyer es professen una amistat de més de dues dècades. Un sublime error és, alhora, una celebració de l’amistat per sobre de l’amor, fins i tot. Lauwers, dramaturg i director, ha creat amb Cunill un muntatge que reclama ser optimista. És el to imprescindible, assegura, per poder enfrontar-se amb una situació política i ecològica molt complexa. El muntatge s’estrena dissabte i diumenge a La Planeta dins del Temporada Alta, i posteriorment farà temporada al Heartbreak de Rigola, a Barcelona (del 20 de novembre al 15 de desembre).

Dos amics acomiaden un tercer en un funeral. Gonzalo, l’optimista, ha mort i el recorden Àlex (molt més pessimista) i Christine (la intel·ligent, “la que pensa amb tranquil·litat”). Cunill interpreta les tres veus, en un joc de miralls que permet veure l’artista i també el voltant de la societat amb la qual conviu. L’ànima de la Needcompany (un històric a Barcelona, sobretot després de l’èxit d’Issabella’s room, al Lliure) admet que són anys molt interessants per als artistes, que han de repreguntar-se sobre la seva funció. El treball amb Cunill li ha permès rellegir els seus guions per a protagonistes masculins i femenins. Avui entén que, en el nou discurs de gènere, s’ha obert una diversitat enlluernadora. El problema radica en la voluntat del patriarcat de voler mantenir els seus privilegis. Avui, sentencia Lauwers, s’entén que cada individu té una part masculina i una altra de femenina, pel que no té sentit confrontar gèneres.

Un sublime error (“haureu de venir per saber de quin error es tracta”, diu Lauwers) viatja entre un cert humor i moments de tensió dramàtica. Cunill avisa que és una peça en què s’adreça contínuament al públic, en un joc còmplice.