Dos grans projectes per tancar els 40 anys de 1984

Josep Cots, editor de 1984, juntament amb Laura Baena i Núria Miralpeix, dona per tancats els actes de celebració dels 40 anys de la respectada editorial. “No hem fet cap festa, però sí uns quants dinars”, confessa.

Van iniciar l’efemèride fa uns mesos amb la publicació d’una nova traducció de Guerra i pau, de Tolstoi, a càrrec de Judit Díaz Barneda; han tancat el cicle d’Andrei Platónov, amb traduccions de Miquel Cabal; anuncien novetats d’Elizabeth Stroud i Iris Murdoch, i, ja al carrer, dos títols gegantins en tots els sentits, Notre-Dame de París, de Victor Hugo, traduïda per Esther Tallada, i Els Cantos, d’Ezra Pound, amb traducció de Joan Antoni Cerrato.

Hugo va escriure la novel·la el 1830 i està basada en fets del 1482. “En un seminari sobre la retraducció a l’AELC, Anna Casassas va dir que podia respondre a tres criteris: envelliment, motius personals i de qualitat. Tots tres coincideixen en aquesta obra d’Hugo”, comenta l’excel·lent traductora Esther Tallada, afegint-hi tot de detalls tècnics sobre la laboriosa tasca que ha fet.

Hi ha una part molt coneguda, la del geperut Quasimodo enamorat de la gitana Esmeralda, però a les 700 pàgines d’aquest monument literari hi entra molt més. “Es narra la construcció de la catedral, que esdevé un personatge més”, afirma Cots.

Pel que fa a Els Cantos, del nord-americà Ezra Pound, es considera una de les fites més significatives de la poesia moderna del segle XX. La present edició inclou els Cantos pòstums, “que per primer cop ha estat traduïda al català, abans que al castellà i tot”, comenta Cerrato, que ha dedicat cinc anys i mig a traduir aquesta exigent obra de poc menys de mil pàgines. “Pound va estar 50 anys escrivint-la”, hi afegeix el també poeta i novel·lista manacorí, que no perd l’oportunitat de lloar la feina que ja havia fet Francesc Parcerisas, “però ell només va traduir dues de les nou parts”.

Amb aquesta obra, Pound va voler construir un poema èpic que no es limités a un sol poble i llengua, sinó a la humanitat en el seu conjunt.

Dues obres magnes, de dos gegants literaris, impecablement traduïdes i editades. Al final, Josep Cots sí que ha muntat una bona festa.