‘Enciclopèdia castellera’: final d’etapa i nous reptes

“El castell estava, realment, fet: l’enjaneta havia arribat ja a escalar aquella torre oscil·lant i buida, formada només per tres pilars de set homes, enllaçats pel frèvol encreuament de braços; i damunt l’esquena de l’aixecador que estava ajocat sobre els setens, aletejava ja, en senya de triomf tirava al públic el doblegat mocador amb què cenyia son ros capet l’enjaneta.”

(Vilaniu, Narcís Oller, 1886)

L’escriptor Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) va escriure a la novel·la Vilaniu les pàgines més completes i més belles dedicades als castells, segons l’escriptora Margarida Aritzeta. En l’actualitat, durant els darrers nou anys, una setantena d’estudiosos i experts del món casteller han treballat conjuntament per fer realitat l’Enciclopèdia castellera, un projecte que ha intentat recollir els sentiments, com els descriu Narcís Oller a Vilaniu, de moltes generacions que han format part d’una història extraordinària d’èxit del país que és el món casteller. Aquestes ratlles volen ser un reconeixement i agraïment al centenar de persones –entre autors, responsables d’institucions i empreses– que han fet possible l’obra gràcies a la col·laboració i el suport de les diverses organitzacions que treballen en la recerca del món casteller, com ara la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (Cepac), el Museu Casteller de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

L’Enciclopèdia ha comptat amb uns precedents que cal destacar. Concretament, amb els més de dos-cents volums sobre temàtica castellera publicats durant els segles XX i XXI, i amb la tasca dels historiadors i cronistes castellers locals, molts cops anònims, que des de finals de segle XIX amb Joan Mañé i Flaquer i Ramon Roca i Vilà fins als més actuals periodistes castellers del món dels mitjans de comunicació han recollit el dia a dia del món casteller. Però el precedent més important de l’Enciclopèdia és l’obra Món casteller, dirigida pel malaguanyat Pere Català Roca, que va publicar l’editorial fundada pel seu sogre, Rafael Dalmau, amb la voluntat de recollir el passat i el present del fet casteller. L’any 1980 es va editar Món casteller. Va ser una tasca ingent, amb dos volums i més de mil cinc-centes pàgines que ara, després de més de 40 anys, ens permet copsar la seva veritable dimensió i importància. Senzillament, és i ha estat una obra extraordinària i de culte que va aparèixer en un context de recuperació de les institucions i les tradicions del país i a l’inici de la segona època d’or dels castells.

Però, després de quatre dècades de la seva publicació, calia una actualització i renovació del relat casteller. Havia de ser una iniciativa ambiciosa, una obra col·lectiva, que comptés amb tothom, en la qual participessin tots els actors i operadors del fet casteller: estudiosos i historiadors, colles castelleres, periodistes... L’editorial vallenca Cossetània, dirigida per Jordi Ferré i Josep Maria Olivé, va assumir el repte l’any 2016 i va comptar, des del primer moment, amb innombrables complicitats. El camí no ha estat fàcil, però a poc a poc el projecte es va anar fent realitat. Primer de tot calia trobar un director de l’Enciclopèdia. En cap moment vam dubtar que havia de ser el Xavier Brotons, excronista casteller del diari Avui, estudiós del fet casteller, autor d’obres com ara Castells i castellers. Guia completa del món casteller (1995) i el Diccionari casteller (2001), i director de la Col·lecció L’Aixecador, de Cossetània, dedicada al món casteller. El mes de setembre del 2016, després d’una reunió al bar Moto de Tarragona, i de demanar-nos uns dies per pensar-ho detingudament, el Xavier va acceptar la proposta i durant aquests nou anys ha estat, sens dubte, un dels elements imprescindibles per a l’èxit de l’obra. Ha destinat hores i hores a l’Enciclopèdia, i ha desenvolupat un treball infatigable. De ben segur que sense la seva direcció, que en els dos darrers volums ha comptat amb la codirecció del Guillermo Soler, l’Enciclopèdia castellera no seria la realitat que avui és.

Al llarg d’aquests anys s’ha aconseguit formar un autèntic dream team, un equip de somni amb una formació incontestable, que ha treballat amb rigor i amb una exigència implacable per fer realitat una enciclopèdia que recollís l’evolució que ha experimentat el món casteller. Sens dubte, l’obra ha disposat del millor equip possible, format per 74 autors en total, per afrontar l’ambiciós repte en un tema tan complex i ple de rivalitats. Un equip interdisciplinari excel·lent que, sota la direcció del Xavier Brotons, ha dut a terme una tasca d’actualització dels coneixements sobre el fet casteller afrontant temes poc estudiats fins ara.

Els vuit volums editats durant aquests nou anys formen una obra polièdrica en què s’ha tractat una gran diversitat d’aspectes relacionats amb el fet casteller, que viu actualment un moment de plenitud. Ha recollit treballs històrics, però també ha estudiat temes de seguretat, ha recollit la biblioteca castellera, el paper de l’art i els castells, ha analitzat els ritus de pas, ha elaborat un diccionari bibliogràfic, ha recollit la història del centenar de colles existents, la projecció internacional… i finalment les places castelleres, de manera que ha obert noves línies de recerca i estudi que serviran per a futurs treballs i investigacions. Amb la consulta dels vuit volums es pot fer un viatge en el temps i resseguir l’evolució del fet casteller al llarg dels més de dos segles des que, l’any 1791, van actuar els “Noys de Castells” a Valls.

Als inicis, teníem el director, però calia trobar el finançament per fer realitat el projecte. Quim Nin va ser la primera persona que es va comprometre a donar l’impuls econòmic necessari per fer possible la viabilitat de l’obra. En aquells moments, el desembre del 2016, era el secretari general del Departament de Presidència de la Generalitat, i no va dubtar ni un moment de la importància de l’obra que li proposàvem i es va comprometre a fer possible el suport del govern de la Generalitat en el seu finançament. Després s’hi sumarien els ajuntaments de Valls, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Torredembarra, les diputacions de Tarragona i Barcelona, Repsol, Endesa i la Fundació Mútua Catalana. Tot plegat ha permès fer realitat un model de col·laboració publicoprivada exemplar.

L’Enciclopèdia, com tota creació humana, arriba a la seva fi en el seu actual format d’edició impresa. Després de nou anys, tanquem una etapa que ha suposat l’edició de vuit volums amb més de 2.300 pàgines, i ho fem conscients que res està tancat i que encara hi ha molta feina per fer en el món de la recerca i l’estudi dels castells.

El final d’aquesta etapa coincideix amb l’anunci d’un nou projecte: la digitalització dels vuit volums de l’Enciclopèdia. La signatura, fa uns dies, del conveni entre la Coordinadora de Colles Castelleres, Repsol i l’editorial Cossetània preveu que en diverses fases, amb un termini de tres anys (2024-2026), es disposarà gratuïtament a la xarxa de tots els continguts dels diferents volums i, en una segona etapa, es treballarà per l’actualització dels continguts de l’Enciclopèdia amb la voluntat de donar més difusió i coneixement del món casteller.

Acabo amb un profund agraïment a tots els qui han participat en aquest projecte, que crec que ha esdevingut una obra fonamental per a l’estudi i la divulgació del fet casteller i que ha realitzat un interessant diagnòstic sobre el passat, el present i el futur del món casteller. En definitiva, penso jo, una obra col·lectiva d’èxit.