Jo Nesbo manté el bon pols narratiu a ‘El rei d’Os’

Jo Nesbø (Oslo, 1960) és un autor que, entre els lectors de gènere negre, no necessita gaires presentacions. Ho acrediten més de 60 milions d’exemplars venuts en 28 anys de carrera. És conegut especialment per la sèrie protagonitzada pel peculiar detectiu Harry Hole, però ha escrit diverses obres independents de la sèrie, com va ser el cas d’El regne, que ara ha continuat amb El rei d’Os (Proa, amb traducció catalana de Laura Segarra; en castellà a Reservoir Books, amb traducció de Lotte Katrine Tollefsen).

En molts aspectes, els germans Carl i Roy Opgard han tingut èxit a la vida. Tant com és possible tenir-lo en un poblet com Os. En Carl és el director del luxós hotel spa, mentre que en Roy gestiona la benzinera i té els plànols a punt per a un parc d’atraccions amb grans muntanyes russes. Però quan arriben notícies que la nova carretera nacional passarà lluny del poble, no hi ha altre remei que fer-hi alguna cosa, encara que els mètodes siguin bruts.

“El rei d’Os és la seqüela d’El regne, obra més venuda de Nesbo –fora de la sèrie de Harry Hole– a casa nostra, amb més de 50.000 exemplars entre castellà i català”, ha comentat en roda de premsa l’editor Jaume Bofill. “Els crims que els germans Carl i Roy Opgard van haver de fer a la primera part per aconseguir els seus propòsits d’enriquiment, aquí s’amplien amb més assassinats, pallisses, amenaces, extorsions i suborns a polítics i policies”, ha afegit.

“És el vint-i-dosè títol que publiquem a Proa de Jo Nesbo, en són moltíssims, però és que té un públic lector molt fidel”, ha detallat l’editor Jordi Rourera.

El regne quedava ben tancat com a novel·la independent però Jo Nesbo l’ha continuat perquè es va “enamorar dels personatges, del poble i de l’entorn i tenia ganes de saber què més passaria amb aquests dos germans”, ha explicat l’autor, via Zoom.

Exmilitar i exjugador professional de futbol, economista i líder d’una banda de pop rock amb molts anys de carretera, Nesbo ha comentat que va “començar a escriure pels amics”. “Miro de mantenir aquesta mentalitat. És bo no tenir cap pressió. Escric per passar-ho bé. Hi ha una pressió que més aviat actua a la inversa, si algú em diu que escrigui una més de Harry Hole, més aviat m’agafen ganes de no fer-ho”, ha comentat, sorneguer.

A la novel·la hi ha una subtrama dedicada al futbol, però des del punt de vista de l’entrenador, no de cap futbolista, com ho va ser ell. “A Noruega, cada poble, per petit que sigui, té el seu equip de futbol. Quan els germans inverteixen diners en el club del poble el transformen i ho he volgut mostrar des de l’humor.”

Com a economista, posaria a borsa la marca Jo Nesbo? “No invertiria en una cosa tan volàtil com un escriptor”, ha assegurat sense dubtar gens.

Els dos germans protagonistes tenen, com és fàcil de veure, una certa pàtina bíblica. “Els temes bíblics sovint surten a les meves novel·les tot i que no soc gaire lector de la Bíblia, però és que conté gairebé totes les bones històries que es poden explicar. I el que fem en escriure és repetir i versionar un cop i un altre el que ja s’ha escrit. Sempre miro de fer això, versionar el millor que puc temes bàsics de la Humanitat.”

El tema dels germans, a més de per textos bíblics, també apareix per un tema personal. Jo Nesbo va tenir un germà, un any i mig més jove que ell, que va morir. “Vam ser els millors amics i ens barallàvem i el protegia i rèiem; jugàvem al mateix equip de futbol... Però entre Roy i Carl hi ha secrets foscos que el meu germà i jo no teníem, és clar.”

Ha passat algun hivern a Màlaga, escrivint i escalant –una més de les seves passions–, però no té cap intenció d’ambientar cap novel·la a l’Estat espanyol. Ja va ambientar un conte a Pamplona i un altre a Sant Sebastià i no té previst repetir, de moment.

“Els temes que toco són atemporals, no em baso en l’actualitat política; miro des del punt de vista individual, no tant social”, ha explicat, abans de mostrar que no té cap mena de por a la Intel·ligència Artificial (IA).

“Si un poema creat amb IA emociona és perquè té un fons humà i, si és així, no em preocupa. En la història del món sempre hi ha hagut professions que han acabat desapareixent... Si més no en un futur proper, la IA serà un complement útil. I si d’aquí 20 o 30 anys perdo la feina, confio que serà perquè el resultat serà millor.”

Algunes de les seves novel·les han estat dutes al cinema i ell mateix ha estat treballant en una sèrie de televisió que adapta obres seves. Per tot plegat, té clar que són llenguatges diferents. “La meva novel·la és una cosa i l’adaptació a cinema o a televisió és una altra cosa, que està bé que sigui diferent. Escriure novel·les o guions coincideixen en què el que busquen és narrar històries, poc més.”

És possible que s’adaptin al cinema El regne i El rei d’Os, però no en vol parlar perquè “de cada vint projectes que es presenten a Hollywood només un arriba a la pantalla”.

No creu que hi hagi una connexió directa entre els delictes reals i la novel·la negra. “La novel·la negra parla de la condició humana. A partir dels anys 60 i 70, si més no a Escandinàvia, va substituir la novel·la moral, sobre el bé i el mal. La novel·la negra serveix per fugir a un lloc segur on els crims es resolen i torna a manar l’ordre establert”, opina el popular autor noruec que ha enllestit una novel·la independent ambientada a Minnesota –on hi ha una gran colònia noruega–, protagonitzada per un policia nord-americà a qui assassinen els avis d’origen noruec i, actualment, treballa en un nou lliurament de la sèrie de Harry Hole.