Un ‘xec’ de sis milions

Dilluns, als premis Butaca, ironitzaven sobre la possibilitat de posar plaques solars al TNC. Si es fes, forçosament es reduiria molt la despesa energètica. Efectivament. Seria una inversió que hauria d’assumir el teatre públic amb els seus recursos o amb una aportació extraordinària de la Generalitat. Les sales privades de Barcelona tenen el suport del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipaments de Teatres de Barcelona. Aquest organisme, del qual formen part l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), l’Ajuntament de Barcelona i l’Inaem, sumarà sis milions d’euros en ajudes del 2021 al 2024.

Si el 2021 aquest consorci va destinar 827.000 euros en reformes de teatres privats de la ciutat, aquest 2024 n’hi destinarà 2,1 milions, quasi el triple. Les aportacions de les institucions al Consorci no són a parts iguals. Des que Cultura té un increment del pressupost (el camí del 2% de pressupost de la Generalitat compromès pels partits polítics majoritaris va començar el 2020) pot cobrir un percentatge més elevat; la proporció d’aquest any serà Generalitat, 71,5%; Ajuntament, 21,5%, i Inaem, 7%. Aquestes ajudes es limiten al suport per tenir la sala en les millors condicions, pel que fa a la seguretat, accessibilitat i sostenibilitat ecològica. La desproporció de les aportacions implicarà que es reformuli la relació entre les tres institucions pròximament.

El ressorgiment dels teatres és una evidència. Després d’una primera recuperació molt més traumàtica del que es preveia de la pandèmia (continuaven les restriccions de tot tipus, durant molts mesos, i va desaparèixer, pràcticament, la venda anticipada), la temporada passada es va batre el rècord de tres milions d’espectadors. El Consorci aporta ajudes a partir dels recursos disponibles i de la demanda, que avala una comissió independent. L’increment avala com els gestors teatrals han decidit apostar pel retorn. El 2020, les aportacions entregades als teatres eren de 403.000 euros. L’any següent es van doblar. Edgar Garcia, director de l’ICEC, descarta que el creixement de la cultura sigui únicament per l’increment de pressupost. En aquesta coincidència hi ha l’encert amb una programació “plural i professional” de totes les sales de la ciutat i l’encert amb les campanyes de difusió amb accions com el Cap Butaca Buida (inclòs dins del pla d’impuls del teatre). “És un creixement orgànic, tot i que el creixement ha sorprès fins i tot el mateix sector teatral.”

El pla de rehabilitació permet ajudes per a reformes a Barcelona, mentre que és l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) el que dona suport al manteniment de les sales. Són ajudes que es donen simplement pel fet d’obrir les portes del teatre. Per premiar la programació (aixecar el teló, seguint el símil) hi ha altres ajudes al tipus de programació, que també concedeix l’ICEC. Com que moltes sales són també productores, disposen de suports a la creació de les administracions. Per la presidenta d’Adetca (l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya), Isabel Vidal, és vital l’aparició d’una sala perquè dona vida a entre 30 i 60 companyies. L’increment del pressupost de Cultura ha permès ampliar les activitats. Això multiplica les oportunitats “a tota l’escala de valor” de la creació, celebra Vidal.

Aportacions significatives

Les ajudes (cobreixen el 95% en el cas d’accessibilitat i seguretat; el 80% en inversió de sostenibilitat, i un 70% en altres reformes) es concedeixen independentment de si l’exhibidora està de lloguer o té la sala en propietat. Hi ha el risc de fer una inversió i que això pugui incrementar la renovació del lloguer, o que no se’ls renovi. En tot cas, admet Garcia, cada equip fa una projecció econòmica d’explotació que sigui viable. De fet, tal com explicava Àlex Rigola a aquest diari, en el seu pla d’explotació per obrir el nou teatre, van entendre que era necessari que fos de propietat per evitar possibles variacions en el lloguer.

El director de l’ICEC adverteix que la Generalitat ha reservat una altra partida de tres milions d’euros per a aquest 2024. Aquesta línia transversal dona continuïtat a suports que es van iniciar dins de la partida del Next Generation amb el suport de la Unió Europea com a mesura per sortir de la covid i reimpulsar el sector cultural, facilitant obres a les sales de concerts i als cinemes. Ara, s’han unificat amb la línia de reformes de les sales privades de Barcelona, així com de les galeries d’art. És una quantitat significativa perquè caldrà que tots aquests equipaments responguin als paràmetres d’accessibilitat que es van aprovar el novembre del 2023 i que ja són vigents des del març.

Si la seguretat i l’accessibilitat són requisits imprescindibles per disposar del permís d’obertura, la sostenibilitat ha suposat un important estalvi energètic. El canvi de focus per altres amb “certificat energètic”, per exemple, suposa un estalvi notable de consum. També s’han renovat molts aires condicionats i s’han instal·lat aparells de climatització que han reduït la despesa. També hi ha alguns casos en què s’han aconseguit instal·lar plaques solars a sales d’assaig, per exemple. La broma provocadora de dilluns als premis Butaca no estava tan lluny de ser una realitat.