cultura
Ha mort el poeta Jean Serra, una de les grans figures del món literari de les Illes
Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i col·laborador de l’Institut d’Estudis Eivissencs
El poeta eivissenc, Jean Serra, ha mort avui, als 72 anys, a l’hospital de Can Misses, segons ha fet públic el Consell d’Eivissa: “Lamentam profundament la mort del poeta eivissenc Jean Serra, gran activista cultural per la nostra llengua i la nostra cultura”.
Nascut a Algèria de pares eivissencs exiliats durant la Guerra Civil Espanyola, va esdevenir un dels grans autors del món cultural de les Illes Balears i un gran promotor de la llengua i la literatura catalanes. El 1957, juntament amb la família, va retornar a la seva illa d’origen. Va entrar a estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis i es va especialitzar en delineació artística. A partir d’aquell moment va anar explorant múltiples formes d’expressió artística com el dibuix, la pintura, la narrativa o la crítica literària. Però amb aquella que va excel·lir va ser amb la poesia. Els seus versos destacaven per l’elegància formal i per la subtilesa en la penetració dels sentiments, i amb els anys el seu estil va evolucionar del lirisme íntim, amorós i eròtic, cap a la reflexió existencial de la condició humana. Es va convertir en una de les veus principals de la nova poesia escrita a Eivissa. Alguns dels títols més destacats van ser Estroncar el soroll: 1975-1988, que recull els seus primers poemaris, i La nostra pròpia veu, escrit amb Isidor Marí.
Per altra banda, va escriure una gran quantitat d’articles per a publicacions com ara Lluc, Diario de Ibiza i Última Hora, va fer conferències, presentacions i pròlegs, i es va fer membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i va col·laborar amb l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE).
Al llarg de la seva trajectòria va ser guardonat amb la Menció d’Honor Sant Jordi de l’IEE (1994), en reconeixement del seu activisme cultural, i va rebre diversos premis per les seves peces literàries com el Baladre per A la vora de Villangómez, el Premi Vila de Martorell per Donis de la quietud, o el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés per Convocat silenci, poemari íntim en el qual mostra el paisatge d’Eivissa.