Els premis Toni Cobos premien el pla especial dels Recs de Banyoles
El Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) ha entregat aquesta tarda, en un acte al Terracotta Museu de Ceràmica de La Bisbal d’Empordà, els guardons de la segona edició dels premis Toni Cobos, que tenen com a objectiu reconèixer les obres i iniciatives que posen en valor el coneixement i respecte per l’arquitectura tradicional i el patrimoni arquitectònic en tots els territoris de parla catalana.
En l’edició d’aquest any s’han presentat 24 propostes en les dues categories de què consten els premis. En la categoria A, la d’intervenció en l’arquitectura tradicional, han rebut el primer premi ex-aequo dues propostes. Una d’elles ha estat la rehabilitació de dos edificis de les Adoberies de Vic, dels arquitectes Elisenda Foradada i Mireia Noguera, l’arquitecte tècnic Miquel Autet, Vesta Rehabilitzación i Iker Oñate com a constructors i l’Ajuntament de Vic com a promotor. L’altra és la rehabilitació del molí de cal Tio de Son Pelat al Pla de Sant Jordi, a Palma, dels arquitectes Assumpció Carrió i Lluís Oreja, el constructor Miquel Ramis i el promotor Sebastià Serra. També ha rebut una menció d’honor la restauració de casa vernacla a Sesga, al Racó d’Ademús, al País Valencià, un projecte dels arquitectes i alhora promotors Camilla Mileto i Fernando Vegas, l’arquitecte tècnic Salvador Tomàs i el constructor Cosmin Gociu.
En la categoria d’iniciatives que posin en valor l’arquitectura tradicional també s’han premiat dos projectes ex-aequo. Un és el pla especial dels Recs de Banyoles, dels arquitectes Jeroni Moner (in memoriam) i Josep Callís i amb l’Ajuntament de Banyoles com a promotor. L’altre projecte premiat ha estat la rehabilitació del Cabanyal, a València, dels arquitectes Camilla Mileto i Fernando Vegas i amb l’Ajuntament de València.
Els premis estan dedicats a la memòria de Toni Cobos, constructor bisbalenc apassionat de l’arquitectura tradicional que va morir el desembre del 2016. El jurat dels guardons està format per l’arquitecte Carles Barceló, l’arqueòloga i doctora en Història Anna Maria Puig i el cap d’obra de l’empresa constructora URCOTEX i arquitecte tècnic Pep Brazó.