MÚSICA
Fetus: “Amb el ‘punk’ es por fer memòria històrica”
Càntir nou fa aigua fresca (Bankrobber) és el cinquè disc de llarga durada dels empordanesos Fetus, el tercer d’ençà que una celebrada trobada amb l’històric romancer Jaume Arnella (Sota, cavall i rei, 2021) els esperonés a bastir ponts entre el punk-rock de garatge que havien fet fins aleshores, les cançons de taverna i sonoritats amb espai per a instruments tradicionals com l’acordió diatònic o el sac de gemecs. “La nostra aposta pel folk, en aquest disc, podem dir que s’ha refermat i consolidat”, afirma Adrià Cortadellas, cantant i guitarrista d’una formació que completen Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria) però que, pràcticament, ja sempre es fa acompanyar per l’ex-Surfing Sirles Guillem Caballero, Carles Belda (Pomada, Conjunt Badabadoc), Ricard Ros, Marta Barbero i, fins i tot, com es pot veure en la portada del nou disc, simpàtic i precís simulacre de la d’If I should fall from grace with God (1988) dels seus admirats The Pogues, Joan Colomo, productor de tots els seus treballs.
Càntir nou fa aigua fresca, un “cant d’esperança”, diu Cortadellas, fins i tot quan pinten bastos, té un punt més de protesta que La serra dels perduts (2022), construït a partir d’històries i llegendes de les Gavarres. “Catalunya està plena de grups amb massa por a obrir la boca i perdre algun llençol”, denuncia Cortadellas quan li preguntem, per exemple, per L’entresol equidistant, una cançó –l’única del disc sense instruments de folk– sobre aquells que no es mullen i que diuen no ser “ni d’esquerres ni de dretes... i, per tant, són de dretes”. Entre les seves proclames, sovintegen els “visques a la terra” i, a Clam dels ocells, primer dels dotze temes del disc, ja advoquen per “arrencar les males herbes i cremar la Constitució”. “Hi ha coses que, a mi, no em fa res dir-les”, conclou Cortadellas, activista de SOS Costa Brava, també, que, a Homilies de la costa, carrega contra els que “trinxen territori per quatre engrunes de pa, i als qui des del consistori hi posen mà”. O contra els que “turistifiquen la costa a favor dels fons voltor, i després mengen llagosta com qui rosega un crostó”. “Això de l’especulació urbanística, però, no és cosa només de la Costa Brava”, matisa, però, Cortadellas, amb un peu durant els últims anys a la Bisbal i l’altre, a Barcelona. “A Barcelona, recentment, hem vist, per exemple, tot això de la copa Amèrica”, lamenta. “Trinxar el territori, per desgràcia, es fa a tot arreu...”
Càntir nou fa aigua fresca inclou també referències a la brigadista Fanny Schoonheyt, “reina de la metralladora”; a la ratafia, i a Portbou, poble de la besàvia de Cortadellas, un “reducte d’encant”, diu el músic, amb molts més atractius que el de “poder anar-se a renovar instantàniament el passaport quan, a la resta de municipis de la comarca, hi ha llistes d’espera a tot arreu”. És probable, tanmateix, que la cançó més perdurable del disc sigui Durruti, Macià i Verdaguer, escrita com a resultat d’una conversa amb l’historiador Albert Botran i brindis als tres “funerals més massius que s’han fet mai al país”. “Un president de la Generalitat, un poeta que també era mossèn, un guerriller anarquista... em sembla un bon retrat de Catalunya!”, afirma Cortadellas, per qui “el punk-rock pot ser també una bona eina per als exercicis de memòria històrica”. “És que la meva vida... no és tan interessant per dedicar-hi totes les cançons d’un disc!”, conclou el bisbalenc.
La presentació “oficial” del nou disc de Fetus serà el dijous 12 de desembre a la Sala Apolo de Barcelona.