Un estiu mediterrani amb adolescents d’alè gòtic

Maria Guasch (Begues, 1983) és llicenciada en comunicació audiovisual i graduada en estudis literaris i actualment fa de professora de llengua i literatura a batxillerat. El 2013 va debutar amb La neu fosa, seguida d’Olor de clor sota la roba (2014). El 2017 va arribar Els fills de Llacuna Park, premi de la Crítica, Punt de Llibre de Núvol i finalista del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. I ara publica a L’Altra Les petites vampires.

No és una autora amb fal·lera per publicar. Escriu quan té temps i el cos li ho demana. Fins i tot afirma que si no en publica cap més “no passarà res”. Això sí, quan escriu, s’hi aboca, es deixa dur per la intuïció i repassa molt. És el procés que més li agrada, repassar, polir.

Viu una maternitat recent i rotundament feliç, però quan treballa està en contacte amb adolescents, una etapa vital habitual a les seves obres. “M’obsessiona el pas traumàtic de la infància a l’adolescència. Les petites qüestions violentes que implica aquest pas són les que m’interessen. Em resulta fascinant quan ets capaç d’entrar plenament en un joc i oblidar completament el món i la quotidianitat. Tot és simbòlic i pots crear jocs que t’absorbeixen, perds la noció del temps perquè la infància és viure en l’etern present”, afirma Guasch.

L’adolescència, però, “és aquell moment en què ja no pots seguir jugant, tots aquells jocs plens de significat comencen a no ser suficients”. “Entra en escena l’avorriment, que et fa ser conscient del temps. I vols coses noves, el temps s’accelera perquè has entrat en la lògica de l’adult i de la moralitat. Aquest moment m’obsessiona perquè has perdut quelcom d’irrecuperable i, d’una manera o altra, sempre hi estic tornant”, argumenta Maria Guasch.

Aquesta novel·la breu, plena de matisos, narra la història d’un estiu de tres noies i un noi, entre altres personatges. La Natàlia té 15 anys i torna al poble, com cada any, per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que sempre ha estat marginada pels veïns. Al llarg dels anys, les dues amigues han creat un món propi guiat per les dues passions de l’Emma: l’amor a la seva cosina Candela i l’odi cap als forasters que es van instal·lar a la masia que era de la seva família.

Al mateix autobús que es baralla amb els revolts que pugen al poble, hi van la Natàlia i el Martín, un jove universitari que aprofita les vacances per donar un cop de mà a la Candela rere la barra del bar familiar. El que ell concep com una aventura per escapar del tedi i l’angoixa vital el porta a endinsar-se en un ambient teixit de relacions estranyes de les quals no comprèn res.

“És una novel·la escrita de manera intermitent. Podien passar tres mesos sense que la toqués i això ha fet que em costés lligar-la. El paper de l’editora Eugènia Broggi ha estat fonamental, en aquest sentit.”

És una obra amb tensions fosques entre els personatges. “La foscor venia de sèrie”, perquè Guasch ha adaptat un guió de cinema que va escriure com a projecte de final de carrera. “Sempre el vaig voler transformar en novel·la amb alè gòtic, però en un ambient lluminós d’estiu mediterrani; en comptes d’una mansió, una masia, i una narració per moments costumista, volia que allò gòtic es plasmés en la senzillesa, en els gestos, en els jocs infantils que a poc a poc van esdevenint perillosos.”

Guasch accepta de bon grat l’etiqueta de novel·la gòtica. “Li escau, sobretot per la casa, que és molt típica de novel·la gòtica, en què sembla que hi habiti el mal, perquè a tots els que hi viuen els passen coses tràgiques. Hi ha un pecat original que contamina aquesta família i fa que el mal s’hereti de generació en generació, un tema també molt gòtic. Metafòricament, està habitada per fantasmes del passat.”

L’autora defineix alguns personatges principals. “La Natàlia em resultava interessant perquè justament és en ella on veiem reflectit aquest drama del pas de la infància a l’adolescència. Sabem que en la infància va jugar a jocs que van acabar esdevenint perversos, però podem justificar-la perquè no deixava de ser una nena. En canvi, l’Emma, que té la mateixa edat, sembla que ha quedat atrapada en la infància i continua amb jocs que tenen a veure amb la venjança i l’odi que sent per les dues famílies que ara viuen a la masia que era de la seva família. No sortir del món de la infància en què tot és possible la fa perillosa.”

També hi ha el Martín, que era el protagonista del guió i aquí passa a un segon pla. “És el típic heroi romàntic del segle XIX, permanentment insatisfet, insegur, melancòlic..., però també superb, que vol ser escriptor i està fascinat per una noia.”

Pel que fa a l’estil, Guasch prefereix crear atmosferes més que trames. “Això s’aconsegueix a través de l’estil, tot i que procuro que es noti poc, amb frases naturals i llenguatge planer que, de tant en tant, pot tenir un alè poètic. També m’agrada mostrar les sensacions físiques, les olors, els colors, els sons, fins i tot les sensacions corporals com el calor i el fred. M’hi recreo més que en la psicologia dels personatges perquè als personatges m’agrada entendre’ls des de fora.”

El poble de l’obra està inspirat en el poble on va néixer i créixer l’autora. “Fa molts anys que visc a Barcelona però Begues, per mi, té una dimensió quotidiana i una de mítica, suposo que perquè és el territori de la infància.”