A subhasta el llegat inèdit d’Alexandre de Riquer

La casa de subhastes en línia Setdart oferirà, el pròxim 12 de desembre, 35 obres inèdites d’Alexandre de Riquer (1856-1920) que procedeixen de la seva casa de Palma, la ciutat on va morir i que van preservar els seus descendents. Segons assenyalen fonts de Setdart, és el conjunt més extens mai subhastat del que fou un dels artistes més polifacètics i creatius del modernisme català.

En el fons que apareix al mercat hi ha un autoretrat seu de cap el 1885 (un dibuix a tinta de quatre per quatre centímetres), cartells, il·lustracions i portades dels seus llibres. D’entre aquestes darreres, destaca la d’Astronomia popular, que s’atribuïa a Josep Triadó. Un estudi que ha encarregat Setdart sosté que, en realitat, l’autoria fou de Riquer. Entre els anys 1890 i 1916, l’editorial Montaner i Simón Editores de Barcelona va editar una sèrie d’obres publicades amb enquadernacions de luxe i amb cobertes il·lustrades. Riquer es va encarregar d’il·lustrar set portades d’aquesta col·lecció, si bé fins ara només se sabia que n’havia il·lustrat sis (el Museu Nacional d’Art de Catalunya en conserva tres). A la subhasta del 12 de desembre es presenta per primera vegada el dibuix de la portada d’Astronomia popular (1901). “Riquer va lliurar el projecte de portada a l’editorial, però, per dimensions incorrectes, Josep Triadó el va ampliar, va afegir el títol d’Astronomia popular i va allargar la composició amb un globus terraqüi. En adaptar el projecte original de Riquer es va suprimir la seva signatura, sent Triadó qui la va signar. Aquest fet va portar els experts a pensar de forma errònia que la portada va ser obra d’aquest artista”, s’argumenta en l’estudi.

Una altra aportació rellevant d’aquesta investigació té a veure amb Júlia Peraire, la cèlebre musa de Ramon Casas. Segons l’informe promogut per Setdart, “va treballar abans, com a model, per a Riquer.” Júlia Peraire va conèixer Casas el 1905, quan ella tenia 17 anys, i el pintor va decidir agafar-la com a model per a la realització del cartell del Sabó Fluid Gorgot (1906). “El que no era conegut és que cap el 1902 Riquer la va fer servir de model per a un ex-libris per a Raimon Casellas.” En aquest llegat inèdit de Riquer s’hi custodia una fotografia de Peraire –que no està a la venda–, d’aquest any 1902, a partir de la qual l’artista va crear l’ex-libris esmentat. Identificada a llapis, a puny i lletra, per Riquer, s’ha convertit ara, doncs, en la fotografia més antiga conservada de Júlia Peraire. L’artista també hi va anotar: “Musa posterior de Ramon Casas.”

Un altre tipus de material que apareix a subhasta i que és interessant per comprendre com treballava Riquer les seves composicions són una sèrie de set plafons fotogràfics que tenia a les parets del seu taller i que utilitzava de font d’inspiració per a la creació de moltes de les seves il·lustracions i obres d’art. És tota una raresa que s’hagin conservat intactes.

El conjunt de 35 obres ja està obert a licitacions a www.setdart.com. Els preus de sortida oscil·len entre els 275 i els 12.000 euros. La xifra més alta la té la sèrie de cartells litogràfics Les quatre estacions, fets entre el 1899 i el 1900. Riquer va rebre el 1897 un encàrrec per decorar l’interior d’un saló d’un habitatge del passeig de Gràcia que incloïa quatre grans sostres on estaven representades les quatre estacions. L’artista va quedar tan satisfet del resultat que va decidir fer-ne uns cartells litogràfics, impresos per l’impressor Pierrefort de París. Se’n van produir molt pocs exemplars, ja que no eren cartells publicitaris per penjar al carrer. Actualment és molt difícil aconseguir la col·lecció completa i no hi ha cap institució pública catalana, ni el MNAC, que les posseeixi.

El 12 de desembre, a les 15h, se celebrarà la subhasta, en viu, en línia.