La catedral de Tarragona, digitalitzada

Un núvol digital, que recrea més de 17 bilions de dades topogràfiques, ha permès digitalitzar el conjunt arquitectònic de la catedral de Tarragona, en una iniciativa “pionera” que documenta gràficament les capelles, el claustre i les dependències d’aquest temple “únic” de 2.000 anys d’història, que té vestigis romans, paleocristians, renaixentistes i barrocs. Aquest núvol de punts reprodueix amb precisió mil·limètrica tot el complex arquitectònic.

Tres experts, Andreu Muñoz, delegat de Cultura de l’Arquebisbat; Agustí Costa, professor de l’ETSA-URV (l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili ); i Josep M. Puche, arqueòleg de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), han exposat aquets dimecres els resultats, els mètodes i les tècniques emprades en aquesta iniciativa, així com les possibilitats que obre en el futur, com ara la realitat virtual o la impressió 3D. “És una base documental que obre la porta a futures aplicacions, per exemple, en l’àmbit de la conservació es poden treure bases planimètriques”, segons Agustí Costa. Per ell, la digitalització del complex catedralici “té un gran potencial” des del punt de vista museístic i de divulgació”, i també impulsarà la recerca i la investigació científica.

Segons Costa, durant quatre dies del mes de maig van fer 323 posicionaments dins del temple amb làsers escàners terrestres. Aquests posicionaments es van sumar als prop de 400 punts recopilats amb anterioritat. Així, la campanya d’escaneig ha permès crear un núvol de més de 17 bilions de punts del complex catedralici.

Qui va ser un dels impulsors de les excavacions a la catedral que l’any 2010 van permetre localitzar-hi el temple romà en honor a l’emperador August, Andreu Muñoz, considera que els historiadors es “fregaran les mans” amb la nova eina, perquè podran avançar en l’estudi de l’evolució arquitectònica d’un edifici “singularíssim”: “No hem sabut vendre-ho científicament i amb prou feines turísticament, i és d’una importància cabdal a la península Ibèrica”. Muñoz afegeix que la seva digitalització facilitarà que el monument s’entengui des de la transversalitat dels diferents períodes històrics. “És una base documental per les nostres intervencions arqueològiques vitals per la situació, la ubicació de les intervencions, les reconstruccions i el comportament de l’espai com a espai romà”.