Txema Romero, nou director dels Museus de Sitges

Txema Romero dirigirà els Museus de Sitges. L’actual director del Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès ha estat elegit en un procés de selecció com “la persona més idònia per a l’exercici del lloc directiu, basant-se en criteris de professionalitat i experiència en la gestió pública o privada de conformitat amb les bases reguladores de la convocatòria”, segons assenyala l’anunci publicat pel Consorci del Patrimoni de Sitges.

El procediment per triar el nou director dels Museus de Sitges es va iniciar el maig de l’any passat. Ignasi Domènech ha estat ocupant el càrrec de manera provisional. Segons s’explica en el mateix anunci, el procés ha culminat amb els informes que han emès “dos experts especialistes en les funcions específiques del lloc a proveir” i que “s’han pres en consideració en la proposta de la coordinadora de l’àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona”, que ha sigut a favor del nomenament de Romero.

Txema Romero (Lorca, 1973; tenia mesos quan va arribar a Catalunya) és molt més que el director del Museu d’Art de Cerdanyola, al qual ha dotat d’una personalitat pròpia molt valorada en tot el sector. Romero està vinculat a l’equipament vallesà des del seu origen. En una entrevista publicada per aquest mitjà, explicava així la realitat del seu museu i del teixit museístic català: “Els petits patim des de fa anys una situació agònica. Ens hem acostumat a fer màgia amb la misèria i l’oxigen de les subvencions de la Generalitat i la Diputació. El Museu d’Art de Cerdanyola va obrir el 2009, en plena crisi. Mai hem vist uns pressupostos generosos, però això ens ha obligat a aguditzar l’enginy, a treballar en xarxa amb altres museus, a crear complicitats amb artistes, crítics, agents culturals i associacions i a potenciar la nostra funció social. Als grans museus els han exigit esdevenir un recurs turístic i econòmic, i aquesta és la gran trampa. S’ha equiparat la cultura al turisme i al rèdit econòmic. I la cultura és un dret, com ho són la salut i l’educació. Les biblioteques no donen diners i ningú les qüestiona.”

Romero ha reflexionat molt sobre el futur dels museus. En la mateixa entrevista, deia: “El museu del segle XXI ha de ser com l’època que vivim, en constant transformació però sense trair la seva missió, que és primigèniament i principalment social. Estic absolutament en desacord amb el museòleg gestor. El museu ha de ser un centre especialitzat, una institució que conservi i creï coneixement connectat amb la universitat i amb d’altres professionals i disciplines. Sobretot haurà de ser més participatiu, més contemporani, més lliure i menys sotmès al poder polític i econòmic. En definitiva, l’objectiu hauria de ser aconseguir un museu inclusiu, igualitari i integrador, educador i saludable. Hauríem de ser capaços de fer el que han aconseguit les biblioteques: articular la cultura social. Els museus no hem de tenir complex de ser també centres socioculturals en què les nostres col·leccions i els referents de la cultura i la societat actuals dialoguin.”

El nou director dels Museus de Sitges ha sigut pioner en la incorporació d’altres relats que estaven fora del cànon. “El museu ha de ser accessible i això vol dir que tothom en pugui gaudir i se’n senti part. Ningú se n’ha de sentir al marge. Cuidar el públic és tenir-lo present. La gent ha de veure que en un museu es parla d’ell i que a la vegada l’ajuda a entendre l’altre. El museu ha de parlar de tots nosaltres. Si no hi trobes els teus referents, no te’l pots sentir teu! És una responsabilitat incloure referents de gènere, identitats, socials, culturals... Els museus som responsables d’haver silenciat una bona part de la societat durant segles. I un tema fonamental: cuidar el públic és cuidar les persones que l’atenen i que pateixen sovint situacions gairebé d’explotació.”