La cultura catalana “va bé”: i ara, què?
La consellera Sònia Hernández explica les seves prioritats: garantir els drets culturals de tots els ciutadans, una visió de país i l’aposta pel digital i l’audiovisual
La cultura catalana està “en un bon moment”, ha remarcat avui la consellera Sònia Hernández en una roda de premsa en què ha revelat les prioritats del departament de Cultura d’aquesta legislatura. Hernández, que s’ha explicat acompanyada de tot el seu equip directiu, ha presumit de les “xifres rècord” pel que fa als espectadors d’arts escèniques, de música en viu i de cinema en català, i de les “molt bones xifres” en els sectors de l’audiovisual, l’editorial i el videojoc.
I ara, què? La nova consellera, directora de Patrimoni en l’anterior mandat, és clarament continuista del treball fet per la seva predecessora, Natàlia Garriga. Amb força probabilitat serà Hernández qui tallarà la cinta de dos dels grans equipaments estratègics, la Casa de les Lletres i la Foneria. Les obres d’ambdós podrien estar acabades el 2026 o el 2027. Sense oblidar l’ampliació del MNAC, la inauguració de la qual se’n va al 2029. Però Hernández els projectes de la capital no els veu com a arbres que tapen el bosc. En les seves polítiques hi ha una visió completa de les necessitats del conjunt del país. En aquest sentit, i dins de la revisió i actualització del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (que es reanomenarà Pla d’Equipaments i Serveis Culturals de Catalunya), es crearà una línia de suport per a la construcció i reforma d’equipaments d’àmbit local, “amb una gran dotació econòmica.” La consellera ha precisat que preocupen especialment els equipaments amb instal·lacions obsoletes.
La cultura digital, un motor
L’aposta pel digital continuarà sent ferma. La Foneria serà un centre amb aquesta vocació que s’entroncarà amb un altre projecte d’envergadura, el Catalunya Media City, que s’ubicarà a l’edifici Turbines de les Tres Xemeneies del Besòs per donar cobertura també a l’audiovisual. L’audiovisual, a més, guanyarà múscul amb l’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa. I, en concret la creació catalana i en català, es reforçarà.
La cultura digital, vista com “un dels principals motors socioeconòmics de Catalunya i un element dinamitzador del país”, travessa altres sectors, com el patrimonial. S’estan fent i es faran enormes inversions per oferir experiències immersives i de realitat virtual en monuments i jaciments emblemàtics. A l’horitzó, la nova Llei de Patrimoni, així com també la Llei de Drets Culturals, que posarà èmfasi en la interrelació entre cultura i educació (l’arrel de tot). Algunes accions ja es començaran a aplicar abans que s’aprovi. Per exemple, es crearà un programa per a persones amb rendes baixes per tal que els més desafavorits econòmicament puguin tenir accés als equipaments i a les seves programacions. També s’impulsarà una iniciativa orientada a l’acompanyament de persones grans. I una altra barrera que es vol superar perquè la cultura sigui realment un mirall de tots els catalans: la de la diversitat. La consellera ha anunciat que s’estimularà la creació literària en autors de col·lectius infrarepresentats que es puguin erigir en referents de les seves comunitats.
Les xarxes s’han convertit en eines molt útils per treballar projectes comuns. En el camp dels museus, els resultats estan tenint una forta repercussió. El departament de Cultura vol ara propulsar-ne una de nova amb les residències de creació, “que tingui en compte el teixit existent al país i que aculli artistes de Catalunya i de l’àmbit internacional per afavorir-ne l’intercanvi.” Per als creadors, la baula més feble de l’ecosistema, la consellera ha promès un increment de la dotació de les beques. De plans d’impuls, se n’estrenarà un dedicat a la música d’arrel. I, genèric, un altre per fomentar l’emprenedoria.
Lleis, plans i un pacte: el Pacte Nacional per la Cultura. S’ha començat a negociar “un acord transversal i de país que ens ha de permetre fer avançar la cultura catalana des de tots els àmbits. És un bon moment i creiem que hi ha el consens social i polític necessari per portar-ho endavant.” Tot plegat, però, dependrà de la fita d’arribar al 2% de pressupost per a Cultura. La idea era assolir-ho el 2025. Ara està garantit l’1’5%. Tenint en compte, això sí, que també inclou la part de política lingüística.