Es presenta el 'Diccionari bàsic occità-català, glossari català-occità'
Llengües
Aquest dilluns al vespre es va presentar a la Sala d'Actes del Departament de Cultura de la Generalitat el Diccionari bàsic occità-català, glossari català-occità dels autors Mar Bel, Carles Castellanos i Manel Zabala. L'acte va comptar amb la presència del secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i del president de la Fundació Occitanocatalana, Joan Amorós.
El Diccionari bàsic occità-català, glossari català-occità és una obra impulsada per la Fundació Occitanocatalana i l'Associació Euroccat. Es tracta d'un projecte lexicogràfic de gran abast que es desenvolupa en la línia de l'esperit de l'Eurocongrés 2000 i té com a objectiu facilitar la comprensió de textos generals occitans.
Segons ha assenyalat una portaveu de la Fundació Occitanocatalana, la llengua occitana és una llengua molt pròxima a la catalana, fins al punt de considerar-les dues llengües bessones. Dins el conjunt de les llengües romàniques, l'occità i el català formen un contínuum de parlars que, tot i una varietat interna, són homogenis en aspectes fonamentals, ja que les seves grafies han estat elaborades amb uns criteris coincidents en molts casos.
Amb tot, la manca d'un ensenyament sistemàtic d'aquesta llengua entre els catalanoparlants fa que el públic desconegui el lèxic bàsic i que no pugui aprofitar aquestes semblances. Aquest diccionari pretén pal·liar aquestes mancances. El recull lèxic de l'obra és bàsicament l'occità més general, concretament el llenguadocià estàndard. També inclou alguns centenars de mots del parlar gascó, (en especial del lèxic que es troba més en contacte amb els catalanoparlants, l'aranès) i del provençal. Així, el diccionari vol ser un instrument per comprendre els textos occitans més accessibles als catalans.
L'obra, que depassa les 8.000 entrades, és de fàcil consulta i no requereix cap aprenentatge previ. Inclou un resum de la gramàtica de l'occità i al final un glossari català-occità que recull les paraules més allunyades entre ambdues llengües per trobar el mot occità que es vulgui cercar, a partir del català, sobretot quan no tenen una semblança immediata.
