Llibres

premis

Roc Casagran guanya el 65è premi Sant Jordi

La 74a edició de la festa Òmnium de les Lle­tres Cata­la­nes - Nit de Santa Llúcia va tenir lloc ahir al Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya, com els dar­rers anys. S’ator­guen fins a set pre­mis, cinc dels quals lite­ra­ris, entre els quals des­taca el premi Sant Jordi, que va ser per a Roc Casa­gran per la novel·la Somiàvem una illa.

El títol de la novel·la sem­blava una mica pre­mo­ni­tori perquè entre els con­vi­dats a l’acte, pre­sen­tat per Eli­senda Pineda, hi havia els expre­si­dents de la Gene­ra­li­tat Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Ara­gonès, però no l’actual, Sal­va­dor Illa. Les pri­o­ri­tats i pre­ferències del govern van que­dant del tot clares. Del món polític sí que hi eren Josep Rull, Carme For­ca­dell, Jordi Turull, Jéssica Albi­ach, Xavier Marcé, Marta Vilalta i Sònia Hernández, entre altres, a més de molts repre­sen­tants del món de la cul­tura en gene­ral i de l’edició en con­cret.

Roc Casa­gran, doncs, va gua­nyar el 65è premi Sant Jordi, dotat amb 60.000 euros, i triat per un jurat for­mat per Sebastià Alza­mora, Maria Dasca, Manuel For­cano, Mara Faye Let­hem, Mar­cel Mauri, Mercè Sàrrias i Carme Vidal Huguet. S’hi van pre­sen­tar 38 ori­gi­nals i la novel·la la publi­carà Uni­vers el febrer del 2025.

Somiàvem una illa narra com, després d’un fort sotrac, que de fet són dos, la Carla neces­sita tor­nar a endreçar la seva vida, con­nec­tar amb el que és impor­tant de debò i curar-se les feri­des. Per acon­se­guir-ho, haurà de viat­jar molt endins d’ella mateixa i, també, molt enfora, a un munt d’illes que l’aju­da­ran a veure la vida des d’una altra òptica. I men­tres­tant viurà i inten­tarà pujar dos fills encara petits, ser una bona pare­lla de l’Òscar i una bona amiga de la Nora.

Un dia, la Carla agafa pers­pec­tiva i escriu una carta des del fons del cor per mirar d’enten­dre com ha arri­bat al punt on és i què vol, a par­tir d’ara. Un crit d’auxili per esti­mar-se de nou.

“A par­tir d’un dis­curs con­fes­si­o­nal, Somiàvem una illa fa un repàs a un recor­re­gut vital i, espe­ci­al­ment, als abis­mes i les il·lumi­na­ci­ons d’aquesta tra­jectòria. Una explo­ració sen­si­ble de les con­ne­xi­ons huma­nes, fami­li­ars i fili­als”, segons el jurat. Per a Carme Vidal, “va ser una sor­presa que l’autor no fos una dona”, per com els va fun­ci­o­nar la veu feme­nina de la nar­ra­dora. “L’encert més des­ta­cat és l’arqui­tec­tura de l’obra.”

I és que Roc Casa­gran (Saba­dell, 1980), pro­fes­sor que ha publi­cat lli­bres de poe­mes i novel·les i que amb Austràlia va gua­nyar el 2007 el premi Pin i Soler, és un autor de no començar a escriure fins que no té l’estruc­tura i la trama molt defi­ni­des.

“Des del 2016, que vaig publi­car L’amor fora de mapa, no havia pogut treure temps per escriure novel·la i em vaig aga­far dos semes­tres d’excedència com a pro­fes­sor”, va con­fes­sar l’autor, que no té cap intenció de dei­xar la docència per dedi­car-se només a escriure. Es defi­neix com a per­sona dis­creta a qui “el ressò mediàtic” li pro­voca ”un cert ver­ti­gen”.

Parau­les d’Antich

El pre­si­dent d’Òmnium, Xavier Antich, va fer un breu dis­curs. “Hi ha poques imat­ges més devas­ta­do­res per a l’ideal de civi­li­tat a què aspi­rem que lli­bres des­truïts, amun­te­gats i inser­vi­bles. Les hem vist al País Valencià, i ens han ferit l’ànima”, va començar. “La Nit de Santa Llúcia és una decla­ració d’amor al lli­bre i a la llen­gua cata­lana. Des d’Òmnium Cul­tu­ral ens toca pri­o­rit­zar la defensa de la llen­gua i de l’escola en català. Vivim temps de desànim i des­con­cert, però no cedi­rem mai a la temp­tació del catas­tro­fisme. La per­se­ve­rança en defensa de la llen­gua cata­lana és la d’un poble que con­ti­nua aspi­rant a auto­go­ver­nar-se amb les eines d’un estat propi”, va con­cloure Antich.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.