Comèdia negra o drama lleuger a la Borgonya

Cineasta prolífic que travessa i barreja els gèneres, François Ozon aporta amb Quand vient l’automne una mena de thriller rural en què batega una comèdia negra. O potser un drama lleuger. El títol fa referència a l’època de l’any en què, en un poble de la Borgonya, transcorren els fets narrats. Posem-hi també que la protagonista és a la tardor de la vida, però sense dramatisme: una dona gran (Michelle, una estupenda Hélène Vincent) que passa els dies tranquil·lament amb les seves rutines, com ara caçar bolets a la tardor. És així que un mèrit de la pel·lícula (presentada a Sant Sebastià, on va guanyar els premis al guió, escrit pel director i pel crític de cinema Philippe Piazzo, i a la interpretació de repartiment concedit a l’actor Pierre Lottin) és que no s’ocupa d’una persona gran, a diferència de bona part del cinema quan ho fa, per mostrar-ne la decadència o bé l’obsessió per semblar jove.

Hélène té una amiga (Marie-Claude, una Josiane Balasko també estupenda) amb qui comparteix el fet que van ser prostitutes. Ella no en sembla penedida, però l’amiga potser sí que té una certa mala consciència perquè pensa que ho paga amb el fet que el seu fill (Vincent / Lottin) s’ha abocat a la delinqüència: acaba de sortir de presó. Hélène té una filla (Valérie / Ludovine Sagnier, una dona amargada i interessada que li retreu el seu passat i, no revelaré el motiu, la priva d’estar amb el seu estimat quan havia de passar-hi les vacances franceses de Tot Sants. Això no només desassossega Hélène, sinó que durà a un fet inesperat: una mort que tampoc no s’ha de revelar i que és objecte d’una investigació policíaca. Restant alguna cosa ambigua, tot es resol amb una moral generosa que creu que s’han de donar noves oportunitats a qui, de fet, n’ha tingut poques o s’ha extraviat a la vida. En canvi, per tenir la complicitat de l’espectador, es construeix de manera plana i poc generosa el personatge de la filla. La pel·lícula passa bé. Potser massa i tot: fàcil de veure i potser també d’oblidar.