arquitectura
S’Agaró, cent anys d’un projecte visionari
S’Agaró, considerat un projecte visionari del segle XX, va néixer l’any 1924 sota la direcció de l’industrial gironí Josep Ensesa Gubert i l’arquitecte Rafael Masó, una de les figures destacades del noucentisme català. Aquest projecte no només va transformar una part del litoral de la Costa Brava en un espai residencial exclusiu, sinó que també va marcar un abans i un després en la concepció del turisme cultural i de qualitat a la regió.
S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava és una exposició que explora com aquesta urbanització es va convertir en un referent arquitectònic internacional, respectant el paisatge i promovent un estil de vida vinculat a la cultura i la natura. La mostra, que commemora el centenari de la urbanització, creada amb la col·laboració de Palau Robert, la Fundació Rafael Masó, l’Associació S’Agaró 100, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, comissariada Jordi Falgàs i Sebastià Roig, arriba ara a Girona després de poder-se veure a Barcelona oferint una oportunitat per descobrir la història i l’impacte cultural d’una de les fites arquitectòniques més importants de la Costa Brava, que ha esdevingut un model d’harmonia entre urbanisme i paisatge mediterrani.
L’exposició es podrà veure a les sales d’exposicions de la planta baixa de la Casa de Cultura i a la Casa Masó fins al 15 de febrer de 2025 (a la Casa Masó, fins el 15 de març).
L’exposició ofereix al visitant una visió exhaustiva, narrada en sis actes, de com aquest indret ha esdevingut un referent des de l’any de la seva creació fins a l’actualitat. Seguint els ideals noucentistes, Masó va donar especial importància als espais públics de S’Agaró, reforçant la seva funció cívica amb diverses obres, com l’Escola de S’Agaró i l’església de l’Esperança, i tot i les interrupcions per la guerra, Ensesa va completar el camí de ronda el 1954, amb detalls finals acabats el 1989.
Després de la mort de Masó, diversos arquitectes com Francesc Folguera, Adolf Florensa i altres van continuar el desenvolupament de la ciutat-jardí seguint el seu llegat, mentre que als anys setanta, Josep Pratmarsó, José A. Coderch, Lluís Sibils i Àlex Sibils van introduir una arquitectura més moderna a S’Agaró.
Epicentre del glamur
Després de la Guerra civil, a S’Agaró hi van tenir lloc festivals nàutics i torneigs de tennis, així com les I Jornades Turístiques Internacionals de 1959. L’Hostal de La Gavina va ser també un punt de trobada d’intel·lectuals: a la ciutat jardí hi convivien turisme, art i cultura. Als anys quaranta, la Costa Brava va esdevenir un focus de Hollywood quan la producció Pandora i l’holandès errant (1951) va decidir localitzar a la veïna Tossa de Mar i a Girona, un esdeveniment que va atraure a partir dels anys cinquanta altres rodatges, convertint S’Agaró en escenari de més de vint pel·lícules. Entre els visitants il·lustres hi ha figures com la mateixa Ava Gardner, Orson Welles, i Elizabeth Taylor, i, més recentment, apareixent en films com Mar adentro (2004) i Marlowe (2022).
La mostra inclou una selecció de fotografies, plànols originals, documents històrics i elements audiovisuals que il·lustren la transformació i l’evolució de S’Agaró al llarg de 100 anys.