Les ànimes d’Emily Dickinson

La relació entre ànimes és el concepte que va utilitzar el poeta olotí Jaume Bosquet, manllevat de poetessa nord-americana Emily Dickinson (Amherst 1830-1886), per definir la seva relació epistolar amb els seus amics. Una relació que, juntament amb la biblioteca del seu pare i l’observació de l’entorn natural de casa seva, van alimentar la seva ànima i, a través d’un miler llarg de poemes, a la de tots els seus lectors. Entusiasta com és de la poetessa de Massachusetts, Bosquet, però, l’ha captat especialment i l’ha versionat en alguns dels poemes que recull a Que diferents que som!, Poemes d’Emily Dickinson. editat per Edicions 1984 de Barcelona i amb il·lustracions de Julià Pascual. El poemari va ser presentat a la llibreria Isop d’Olot, la setmana passada.

El poeta olotí va anar desgranant a través de la lectura d’alguna poemes l’univers de Dickinson, que es mou entre detalls i que descriuen coses molt concretes del seu entorn, com per exemple el moviment d’una eruga que veu al jardí, però, també en d’altres conceptes més abstractes com el temps, la mort, l’eternitat. Reclosa per voluntat pròpia a casa seva a partir dels trenta anys, Emily Dickinson va ser capaç de convertir-se en una de les veus poètiques més rellevants dels Estats Units i del món, al costat de noms com el d’Edgar Allan Poe.

Al seu torn, Julià Pascual va explicar que a les il·lustracions s’ha volgut acostar al món de Dickinson pintant una figura humans molt sintètica, perquè tothom s’hi senti representat i elements de la natura poc detallats amb els quals vol suggerir, més que no pas explicar. “L’aquarel·la, com la vida, és ràpida i incontrolable”, diu.

La relació entre ànimes de Bosquet i de Pascual ha quallat, doncs, en la traducció d’un poemari, que invita a tot un univers.