Dibuixar amb els esperits

Cabrils s’ha pro­po­sat res­ca­tar de l’oblit, sobre­tot entre els veïns i veïnes del muni­cipi, una de les figu­res cab­dals de la seva història recent i envol­tada de tots els ele­ments que la con­ver­tei­xen en un ésser fas­ci­nant. Aquest any se’n com­plei­xen 65 de la mort de Josefa Tolrà, un nom que no aixeca pas­si­ons entre la gran majo­ria de la gent, però que en canvi ja ocupa de ple dret un lloc des­ta­cat entre les artis­tes cre­a­ti­ves cata­la­nes del segle XX, amb obra seva en pres­ti­gi­o­sos museus d’arreu del món. Aquest ani­ver­sari, segons recor­den des de l’Ajun­ta­ment, ha de ser­vir de palanca per pro­jec­tar el nom de l’artista i apro­fun­dir en la seva vida i obra. No serà la pri­mera vegada que el con­sis­tori mani­festa interès a redes­co­brir Josefa Tolrà, però sí que en aquest cas ho fa d’una manera més ben estruc­tu­rada i amb una pro­gra­mació que es desen­vo­lu­parà durant tot el 2025. Però qui era Josefa Tolrà? Nas­cuda el 1880 i morta el 1956, no es va moure mai de Cabrils. De família humil, amb prou fei­nes tenia estu­dis ni cap for­mació artística, i la seva vida es dis­tribuïa entre la fàbrica tèxtil on tre­ba­llava i la família. Casada amb el pagès Jaume Lladó, va tenir tres fills, dos nois i una noia. “La seva era una vida molt dis­creta, com la de la majo­ria de les dones d’aque­lla època”, indica l’his­to­ri­a­dor d’art i tècnic de Cul­tura i Edu­cació de l’Ajun­ta­ment de Cabrils, Joan Ramon Her­ra­dor Rodríguez, res­pon­sa­ble del pro­grama d’actes. La vocació artística de Tolrà, però, es desen­vo­lu­pa­ria de manera tar­dana i tin­dria el dolor, la tris­tesa i la pena com a prin­ci­pals motors. El fill petit, en Pere, mori­ria als 14 anys després d’una llarga malal­tia. El segon, en Joan, mori­ria durant la Segona Guerra Mun­dial en un camp de con­cen­tració del sud de França. Aquest drama per­so­nal va por­tar la Josefa a una pro­funda depressió que la va fer con­nec­tar amb l’espi­ri­tu­a­li­tat i a començar a escol­tar veus inte­ri­ors. Unes veus que, quan entrava en trànsit, li feien dibui­xar per­so­nat­ges d’una bellesa estra­nya que ella no recor­dava haver fet quan des­per­tava. La neces­si­tat de dibui­xar i pin­tar, i també bro­dar, els símbols que li trans­me­tien aque­lles veus va cri­dar l’atenció de la capi­tal. Alguns dels mem­bres del Grup 49 i de Dau al Set, encapçalats per Joan Brossa, es van tras­lla­dar a Cabrils per con­tem­plar de pri­mera mà l’obra d’aque­lla mèdium artista. En van que­dar mera­ve­llats. “L’art avant­guar­dista no era estrany a Cabrils, perquè en aque­lla època també hi vivia l’escul­tor Moisès Villèlia i al poble es va repre­sen­tar, per pri­mer cop després de la Guerra Civil, El bell lloc de Brossa amb l’esce­no­gra­fia feta per Villèlia”, indica Her­ra­dor. De fet, d’aque­lla pri­mera visita de Brossa a Tolrà, en sor­gi­ria un vin­cle espe­cial, atès que tots dos com­par­tien l’amor pel món sobre­na­tu­ral. La mèdium s’esti­mava el poeta i deia que l’envol­tava una aura de llum. “Tu, noiet, estàs al cos­tat de Déu. Però hi estàs d’esquena…”, li va dir en una ocasió. Josefa Tolrà es comu­ni­cava amb els espe­rits i trans­cri­via en lli­bre­tes els mis­sat­ges que li arri­ba­ven del més enllà, tant en for­mat dibuix com en poe­mes, novel·les, recep­tes gua­ri­do­res o pen­sa­ments. Més d’un cen­te­nar d’aques­tes obres dei­xen constància de la capa­ci­tat de tre­ball de l’artista, que mai en va voler treure un pro­fit econòmic.

Des de Cabrils, s’ha revi­fat la neces­si­tat que Josefa Tolrà “tin­gui una presència social i mediàtica impor­tant a través de dife­rents acti­vi­tats”. Durant la pre­sen­tació dels actes del 2025 es va anun­ciar la cre­ació d’un fons docu­men­tal a la bibli­o­teca, diver­ses xer­ra­des, tallers i tau­les rodo­nes i la pos­si­ble cre­ació d’un mural al poble amb la seva imatge o la seva obra. També es van pro­po­sar rutes pel poble on se senya­lit­za­ran amb pla­ques infor­ma­ti­ves els dife­rents edi­fi­cis relle­vants durant la seva vida.