La vila dels diamants en brut

“La joia de la corona del patrimoni industrial d’aquest país. Encara no som prou conscients del que tenim.” Així descriu l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, la colònia tèxtil Sedó, fundada el 1846, formada per diverses naus, xemeneies –una d’helicoïdal–, un aqüeducte, cases per als treballadors i una església amb escola i tota una espectacular infraestructura hidràulica de més de quatre quilòmetres segurament única al món, avui dia encara transitable. També disposa d’una turbina original, una de les més grans del món. Es tracta de la primera colònia industrial tèxtil de Catalunya i la més gran que es va construir. “Però, és clar, ens ho hem de creure, i té una dimensió de país”, diu Jurado.

Quan l’octubre del 2023 l’aleshores alcalde Eduard Rivas, acompanyat de Jurado i un grup de ciutadans d’Esparreguera, va visitar la colònia industrial cotonera de New Lanark, a Escòcia, en el moment més protocol·lari, va entregar al director del trust el llibre de la colònia editat per l’Ajuntament, amb l’aqüeducte a la portada. L’home es va pensar que era una fotografia antiga acolorida. I és que New Lanark, un referent mundial de la conservació industrial, no té un aqüeducte com el d’Esparreguera, no té xemeneies helicoïdals, ni una infraestructura hidràulica tan vasta, ni una turbina com la del Museu de la Colònia Sedó... I és patrimoni mundial de la Unesco.

La colònia està dividida en dues parts. Al cap de poc temps de tancar l’activitat tèxtil, el 1980, l’Incasòl adquireix la propietat de la part habitacional, on hi ha l’església, els serveis i alguns habitatges. Als anys noranta es tiren a terra molts dels habitatges perquè estaven en molt mal estat. L’altra part de la colònia, la industrial, pertany a una junta de propietaris industrials. De fet, no hi ha una sola propietat municipal a dins del recinte fabril.

“Aquí el problema és que la colònia, quan no ha estat oblidada en clau municipal, ha estat al centre de la política municipal, però oblidada en clau nacional. I fins que no entenguem que requereix la conjunció de totes les administracions possibles, no hi ha res a fer”, lamenta Jurado. “Per a mi és un orgull dir, i és una de les coses que em lega l’alcalde Rivas, que el mes vinent farem la signatura oficial de la taula de governança de la colònia, en què estan involucrades més de vint institucions, entitats del món civil, ministeris de l’Estat, conselleries, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament d’Olesa, l’Incasòl i associacions veïnals”, explica. Aquest serà el marc en què es treballi en un pla director per revertir els “efectes devastadors sobre el patrimoni” dels darrers vint anys. “Si els vint anys següents no trenquen aquesta inèrcia, seran els vint anys en els quals veurem la degradació definitiva del patrimoni”, adverteix el batlle, que es mostra disposat a liderar aquesta taula de governança. El fòrum ha de servir per consensuar tot un seguit d’accions concretes per revertir la regressió i donar a aquest patrimoni una nova vida.

La colònia Sedó no és l’únic diamant en brut en matèria de patrimoni al terme d’Esparreguera. Remuntant el riu, a l’altra banda del Llobregat cau a trossos el balneari fantasmal de la Puda, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, per on havien passat des de Jacint Verdaguer fins a Narcís Oller, passant per reis espanyols. Cau a trossos. L’antic balneari és en mans privades. Abans de la pandèmia hi va haver un canvi de propietat, va passar a mans d’una inversora russa, que tenia interès a restablir-hi un balneari. “Però no n’hem sabut res més i, durant aquest temps, aquesta degradació definitiva que podria produir-se amb la colònia Sedó s’ha produït a la Puda”, lamenta Jurado. “Hi ha hagut un vandalisme absolut i un descontrol sobre aquell patrimoni i l’hem perdut. Jo crec que ja podem dir que, a hores d’ara, si es pogués recuperar alguna activitat a la Puda, seria partint de zero”, diagnostica l’alcalde, resignat: “Ens toca acceptar que com a administracions públiques no podem arribar a evitar la degradació de tot el patrimoni disponible, i menys quan està en mans privades.”

Però hi ha més patrimoni que pateix el pas del temps i les inclemències meteorològiques. Les pluges generen afectacions en diversos punts del nucli d’Esparreguera, amb tàpies poc sòlides. En poc temps hi ha hagut dos col·lapses en edificis antics, l’un al carrer de Montserrat, en una propietat privada on s’estaven fent obres i que va afectar la casa del costat, i l’altre a Cal Boter, a la plaça de Santa Eulàlia. Una gestió de traspàs patrimonial privada “deficient”, segons Jurado, ha provocat l’abandonament d’una finca que ha arribat a generar un risc real per a la sostenibilitat d’un edifici municipal catalogat i protegit històric, el de l’antiga biblioteca Beat Domènech Castellet, també inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic. “Però vull reivindicar que la reacció municipal ha sigut molt eficient”, hi afegeix. “Quan l’administració no és eficient, ens hem de criticar: la neteja viària ha estat insuficient. Jo he estat en un govern, sense competències de neteja, però en un govern que no va saber donar solució al tema de la neteja o no va trobar la manera de fer-ho. Però en aquest tema també s’ha de dir: el col·lapse es produeix a les nou del matí i a les sis de la tarda ja hi ha una empresa treballant-hi”, destaca Jurado, que reivindica la celeritat en l’actuació municipal que contraposa als missatges antipolítics, antiinstitució, provinents de la ultradreta.

En concret, el ple municipal va aprovar al novembre per unanimitat una modificació de crèdit per valor de 150.000 euros per a l’actuació d’emergència a l’edifici, on hi va haver un despreniment a la paret mitgera. L’antiga biblioteca, que va quedar en desús amb la inauguració el 2014 de la biblioteca de l’Ateneu, ha de donar cabuda en un futur a un equipament. El darrer projecte d’ús en què s’està treballant és convertir-la en un espai d’entitats juvenils. Hi havia una altra iniciativa, que era traslladar-hi els tallers artístics i culturals de l’Escola d’Arts Plàstiques. “I potser els dos models hi podrien conviure, perquè és un equipament prou gran”, observa l’alcalde.