Carlos Núñez: “Sempre he anat contracorrent”

Un clàssic de la cartellera musical barcelonina de finals d’any: el concert de Carlos Núñez, convidat sempre pel Festival Mil·lenni, al Palau de la Música, on porta més d’una dècada actuant. El músic gallec ja hi va oferir ahir un espectacle de nadales adreçat al public familiar i, avui a les 21h, hi tornarà, aquesta vegada amb Celtic Sea, un disc publicat l’any passat, com a reclam. “Va ser un encàrrec de la companyia Brittany Ferries per als seus cinquanta anys”, explica. “La companyia va ser fundada pels agricultors de la Bretanya amb l’objectiu de portar els seus productes per tots els països celtes, i van acabar passant dels productes a les persones. En l’actualitat mouen cada any tres milions de passatgers que van i vénen d’Irlanda, Bretanya o el nord de la Península i, d’alguna manera, evoquen aquelles primeres navegacions pel mar celta de fa 10.000 anys, que van permetre tenir amb tots aquests territoris una cultura en comú”.

Per Núñez, considerat un dels millors gaiters del món, i amb un imponent ventall de col·laboracions amb músics de tota mena, el més destacat de la cultura celta és la virtut de connectar-ho tot. “El món celta, al capdavall, era un sistema d’intercanvi entre països connectats pel mar”, exposa. “Tot en el món celta està basat en les connexions”.

Núñez, malgrat haver estat apadrinat per The Chieftains en els seus començaments i ser considerat a escala internacional com un dels intèrprets de música celta més virtuosos, no ha deixat mai, però, segons assegura, de lluitar contra els estereotips. “Anar amb el sistema, les modes, és fàcil”, apunta. “Jo, però, sempre he tingut la sensació d’anar a contracorrent. De petit no em feien bullying per tocar la gaita o la flauta... però gairebé. Tocar la guitarra en un grup de rock, en aquest sentit, hagués estat més fàcil, però, quan es produeix la màgia, i aconsegueixes aquest encreuament amb músiques de tot el món, la satisfacció és doble”.

Li preguntem, també, sobre la seva relació amb dues icones d’Irlanda desaparegudes els últims temps: Sinéad O’Connor i Shane McGowan de The Pogues. “Eren molt amics, de fet. A ell, de fet, el vaig conèixer quan vaig anar a gravar a la casa de la Sinéad i el John Reynolds, que era el seu bateria. Vam fer una cançó que es deia Viva La Quinta Brigada, una cançó irlandesa sobre els irlandesos que van venir a lluitar, i morir, a Espanya a la Guerra Civil, i de sobte va aparèixer en Shane. Feia temps que vivia a Londres, però era molt, molt irlandès. Al Palau tocarem, en record seu, Fairytale of New York”.

Núñez té a la venda les entrades per al seu concert d’avui al Palau però, també, per al que ja té confirmat, naturalment, el 29 de desembre del 2025. “Sempre es parla de Barcelona com d’una ciutat moderna i cosmopolita, la qual cosa és certa, però des del primer cop que vaig actuar-hi amb divuit anys hi noto també un respecte profund per a la meva tradició”.