Carlos Núñez: “Sempre he anat contracorrent”

Un clàssic de la car­te­llera musi­cal bar­ce­lo­nina de finals d’any: el con­cert de Car­los Núñez, con­vi­dat sem­pre pel Fes­ti­val Mil·lenni, al Palau de la Música, on porta més d’una dècada actu­ant. El músic gallec ja hi va ofe­rir ahir un espec­ta­cle de nada­les adreçat al public fami­liar i, avui a les 21h, hi tor­narà, aquesta vegada amb Cel­tic Sea, un disc publi­cat l’any pas­sat, com a reclam. “Va ser un encàrrec de la com­pa­nyia Brit­tany Fer­ries per als seus cin­quanta anys”, explica. “La com­pa­nyia va ser fun­dada pels agri­cul­tors de la Bre­ta­nya amb l’objec­tiu de por­tar els seus pro­duc­tes per tots els països cel­tes, i van aca­bar pas­sant dels pro­duc­tes a les per­so­nes. En l’actu­a­li­tat mouen cada any tres mili­ons de pas­sat­gers que van i vénen d’Irlanda, Bre­ta­nya o el nord de la Península i, d’alguna manera, evo­quen aque­lles pri­me­res nave­ga­ci­ons pel mar celta de fa 10.000 anys, que van per­me­tre tenir amb tots aquests ter­ri­to­ris una cul­tura en comú”.

Per Núñez, con­si­de­rat un dels millors gai­ters del món, i amb un impo­nent ven­tall de col·labo­ra­ci­ons amb músics de tota mena, el més des­ta­cat de la cul­tura celta és la vir­tut de con­nec­tar-ho tot. “El món celta, al cap­da­vall, era un sis­tema d’inter­canvi entre països con­nec­tats pel mar”, exposa. “Tot en el món celta està basat en les con­ne­xi­ons”.

Núñez, mal­grat haver estat apa­dri­nat per The Chi­ef­tains en els seus començaments i ser con­si­de­rat a escala inter­na­ci­o­nal com un dels intèrprets de música celta més vir­tu­o­sos, no ha dei­xat mai, però, segons asse­gura, de llui­tar con­tra els este­re­o­tips. “Anar amb el sis­tema, les modes, és fàcil”, apunta. “Jo, però, sem­pre he tin­gut la sen­sació d’anar a con­tra­cor­rent. De petit no em feien bullying per tocar la gaita o la flauta... però gai­rebé. Tocar la gui­tarra en un grup de rock, en aquest sen­tit, hagués estat més fàcil, però, quan es pro­du­eix la màgia, i acon­se­guei­xes aquest encre­ua­ment amb músiques de tot el món, la satis­facció és doble”.

Li pre­gun­tem, també, sobre la seva relació amb dues ico­nes d’Irlanda des­a­pa­re­gu­des els últims temps: Sinéad O’Con­nor i Shane McGowan de The Pogues. “Eren molt amics, de fet. A ell, de fet, el vaig conèixer quan vaig anar a gra­var a la casa de la Sinéad i el John Rey­nolds, que era el seu bate­ria. Vam fer una cançó que es deia Viva La Quinta Bri­gada, una cançó irlan­desa sobre els irlan­de­sos que van venir a llui­tar, i morir, a Espa­nya a la Guerra Civil, i de sobte va aparèixer en Shane. Feia temps que vivia a Lon­dres, però era molt, molt irlandès. Al Palau toca­rem, en record seu, Fairy­tale of New York”.

Núñez té a la venda les entra­des per al seu con­cert d’avui al Palau però, també, per al que ja té con­fir­mat, natu­ral­ment, el 29 de desem­bre del 2025. “Sem­pre es parla de Bar­ce­lona com d’una ciu­tat moderna i cos­mo­po­lita, la qual cosa és certa, però des del pri­mer cop que vaig actuar-hi amb divuit anys hi noto també un res­pecte pro­fund per a la meva tra­dició”.