El compromís en un present vidriós

Els escriptors britànics George Orwell i W.H. Auden van participar en la Guerra Civil Espanyola. El professor i escriptor Miquel Berga ho va glossar a Quan la història et crema la mà (Anagrama, 2020). Orwell va prendre part en el conflicte, amb el fusell, i va ser ferit al front, mentre que Auden ho va fer des d’una posició diferent i en va escriure el poema Spain. Era el 1937 i era quan “la revolució ho permetia tot, encara que es vessés sang”. Era també quan Auden era pròxim a les idees comunistes. Més tard escriuria: “La poesia no fa que passi res.” “No és un arma cargada de futuro, com assegurava Gabriel Celaya. La poesia sacseja, ensenya, remou a qui la llegeix però no canvia res de la realitat; no hi ha cap llibre que hagi fet una revolució”, va recordar l’escriptor, poeta i membre del PEN Català Josep Maria Fonalleras tot reflexionant sobre què s’ha de fer quan la història et crema la mà i ets un pintor, escriptor, intel·lectual, poeta, artista... Quedar-te a la torre d’ivori de la creació o hi ha certa responsabilitat, el compromís? Els escriptors que en els seus cent anys d’història han format part del PEN Català ho van tenir clar, va reblar Fonalleras: “Aquesta implicació col·lectiva potser no fa que passin coses però evita que en puguin passar.”

En el marc de la taula rodona El compromís dels escriptors i dels artistes amb la llibertat d’expressió, ahir a la tarda a la biblioteca Carles Rahola de Girona, organitzada pel PEN Català, es va abordar no només la censura que sempre acompanya el temps present, “vidriós, esquerp i aspre”, amb un feixisme en auge, sinó també una altra censura, la de la relectura de les obres d’art propiciada pel corrent imperant del que ha de ser políticament correcte, d’aquesta “esquerra de bona fe”. Fonalleras va mencionar el cas de Roald Dahl quan fa uns anys les editorials angleses que en tenien els drets en volien refer les històries llevant-ne la mirada inquietant de Dahl perquè els infants no tinguessin un accés tan directe a la violència. Manuel Guerrero Brullet, crític i secretari del PEN Català, moderador de la taula, va recordar que Orwell, en una de les seves novel·les més presents, la distopia de 1984, escriu que el 2050 estaran reescrites “amb el nou llenguatge” les obres de Shakespeare i La Divina Comèdia. En relació amb el compromís de l’artista, Francesca Llopis va recordar que sense el compromís amb un mateix no s’arriba a l’altre. I en aquest context d’empenta de l’extrema dreta, es va apuntar a la base de tot: l’escola, en crisi. “L’humanisme es reprimeix per no pensar”, va concloure Llopis.