L’editorial Cap de brot agafa velocitat de vol

Crear una editorial sempre és una aventura, i de risc, quan el capital econòmic és el personal dels editors. Però sempre hi ha un component de fons que ho soluciona tot –si més no als inicis–, l’amor pels llibres i per la literatura. I això és el que senten Germán Bartolomé (Blanes, 1992), Judit Pujol (Sant Esteve d’en Bas, 1993) i Josep M. Codina (Llagostera, 1992), amb diferents experiències en el món editorial, que han constituït a Llagostera i en règim de cooperativa l’editorial Cap de brot.

“Cap de brot sembla un insult, però no ho és. De fet, és tot el contrari. Ser un cap de brot és ser un fora de sèrie, ser un trumfo: el més eminent en un grup o un camp específic”, comenten. El terme el van trobar en una dedicatòria de Joan Draper a Prudenci Bertrana en què li deia “cap-de-brot dels del Casino de dalt, és a dir, cantor genial de la muntanya”.

Com fa anys que practiquen les moltes editorials petites que han anat apareixent per tot el territori, una de les claus per garantir un bon funcionament és aconseguir un equip solvent de col·laboradors. Els de Cap de brot han triat Alba Barceló com a “il·lustradora de capçalera”. I el disseny editorial és de Júlia Planas, “que és qui ha tingut la magnífica idea de fer que els llibres duguin incorporat el punt de llibre a la solapa”. A banda, Bartolomé maqueta i Pujol i Codina corregeixen. “La resta de feina: comunicació, premsa, logística, etcètera, ens la repartim”, assegura Bartolomé.

Van debutar fa pocs mesos amb el primer dels títols d’un catàleg que volen que sigui “atrevit i de qualitat”. Han publicat la reedició d’Ocells de fang, de Santiago Rusiñol, “amb un epíleg de Margarida Casacuberta, la màxima experta en l’autor”.

“Un llibre àgil de llegir, perfectament actual, divertit i profundament irònic. I un clar exemple de l’essència que volem que lligui tot el catàleg de Cap de brot: entre l’elegància i el gamberrisme.”

El segon va ser La marca de l’ham, de Laura G. Ortensi. “Parla de digerir i traginar cicatrius, hagin fet crosta o no. De mostrar-les amb acceptació, dolor i, potser, cert orgull. Hi surten fantasmes, forenses, genolls cansats i cors amb les artèries empantanegades però, sobretot, és un viatge des del ressentiment fins a la tendresa”, descriu Judit Pujol.

El resultat de rebuda per part del públic dels primers títols ha estat òptim i el 10 de febrer publiquen el tercer, també una reedició, la d’Ací s’acaba tot, de Josep Piera. És una edició revisada per l’autor 32 anys després que es publiqués. “Alguns capítols han canviat força i, a més, té un epíleg completament inèdit que fa plorar d’emoció”, detalla Codina, que a més d’editor, és poeta, narrador i va debutar no fa gaire com a novel·lista amb la recomanable Ocells de neu (Trípode).

Ací s’acaba tot és el primer llibre que publica Josep Piera després d’haver rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Dissabte 15 de febrer, el veterà autor valencià, assistirà a la presentació que tindrà lloc a les 19h a la llibreria Ona de Pau Claris de Barcelona.

Agafant el vol amb aparent comoditat, de cara a Sant Jordi tenen previstes altres novetats, com la reedició de Situacions insulars, de Carme Guasch, amb què el 1989 va guanyar el Premi Víctor Català, actual premi Mercè Rodoreda. “I, després, un poemari magnífic de Lluís Lucero –dotze anys després del seu darrer llibre!– i una novel·la curta bellíssimament tèrbola, del brasiler Giordano Andriola, traduïda per Josep Domènech Ponsatí”, conclou Codina, amb un somriure il·lusionat.