ART
Es fan públiques prop de 2.000 cartes de l’escultor Torres Monsó
L’Arxiu municipal de Girona tenia en reserva els documents amb el compromís de no fer-los públics fins al 2025
Destaca la correspondència a Josep Subirà (168) i Josep Maria Subirachs (167)
La correspondència de l’escultor Francesc Paco Torres Monsó ja es pot consultar al web de l’arxiu municipal de Girona . Aquest 30 de gener s’han complert 10 anys de la mort de l’artista i, coincidint amb l’efemèride, l’arxiu ha publicat al seu web la digitalització i la catalogació de les cartes. Per voluntat expressa de Torres Monsó, que va fer la donació del fons als anys 90, es va establir una reserva fins a l’any 2025 per a la seva consulta. Són 1.818 cartes datades entre 1940 i 2013, tant de caràcter personal com professional. El gruix principal és el format per les 1.793 cartes que va rebre de diferents remitents, mentre que només hi ha onze cartes de les quals va enviar l’artista.
Entre els remitents i destinataris destaquen artistes com Josep Subirà Puig (168 cartes) o Josep Maria Subirachs Sitjar (167 cartes), Enric Marquès Ribalta (106 cartes); historiadors de l’art com Josep Corredor Matheos (45 cartes) o Fernando Vicente Aguilera (15 cartes); el filòsof i historiador Alberto del Castillo Yurrita (31 cartes), i l’historiador i arqueòleg Pere de Palol Salellas (52 cartes).
La donació Torres Monsó a l’arxiu es va fer en diverses fases des del 21 de juny de 1990. El 2016 la seva vídua, Rosa Rodríguez, va fer la donació de 129 cartes de caràcter familiar. El seu fons documental inclou revistes, correspondència particular i un petit conjunt de material fotogràfic. Amb l’accés a la seva correspondència, es posa a disposició del públic una documentació fonamental per entendre la seva obra i la seva relació amb l’escena artística del segle XX.
Torres Monsó (Girona, 7 de novembre del 1922- 30 de gener del 2015) té escultures que es poden veure a la via pública a la seva ciutat. Una d’elles és a, b, c, q coneguda com les lletres toves i que s’ha convertit en tota una icona de la ciutat. Aquesta escultura està instal·lada davant de la Delegació del Govern a Girona. També a la ciutat hi ha l’escultura Llapis, que es pot veure dins de l’institut Santiago Sobrequés o La Mamaroca, instal·lada al davant de Can Ninetes.
Trajectòria
Paco Torres Monsó va ser una figura clau de l’escultura catalana contemporània. Format a l’Escola de Belles Arts de Girona, es va vincular a Barcelona amb Enric Monjo i Josep Clarà. La seva primera obra és academicista, influïda per Maillol i Clarà; més tard l’obra de Rodin el va incitar a l’animació de la massa. El 1950 va fundar el grup Postectura i va participar en el Tercer Saló d’Octubre. En aquesta època va descobrir l’expressionisme anglès, que el va influir profundament. El 1954 va guanyar una beca de l’Institut Français per anar a París. Allà es va incrementar el seu expressionisme, ara a la recerca d’un rigor formal, molt influït per Juli González. La seva obra Maternitat va guanyar el primer premi d’escultura a la Tercera Biennal d’Alexandria.
Després d’un període abstracte al principi dels anys seixanta, va tornar a un expressionisme figuratiu amb un contingut sarcàstic i un tractament de la matèria que es fa progressivament més destructiu. El 1969 va començar a treballar el polièster i les resines sintètiques, i va introduir el color en les seves composicions, que, tot mantenint-se fidels a l’expressionisme, acusen influències del pop-art.