El Romea estrena ‘La gramática’, d’Ernesto Caballero

El Teatre Romea ha presentat la sàtira sobre la llengua La gramática, d’Ernesto Caballero, protagonitzada per María Adánez i José Troncoso. Amb aquest muntatge Adánez debuta en un teatre barceloní, amb una proposta que es podrà veure fins al 23 de febrer.

L’obra és un “Pigmalió del revés” que es pregunta si la competència idiomàtica pot arribar a generar marginació social i si la correcció sintàctica pot ser percebuda com a ofensiva per a alguns. En una peça entre la comèdia i la distopia, es presenta un prestigiós neurocientífic disposat a sotmetre una dona a un intensiu procés de desprogramació, en sentit oposat al dut a terme pel doctor Higgins sobre la florista Liza Doolitle en la cèlebre obra Pigmalion, de Bernard Shaw. L’objectiu és limitar la capacitat expressiva de la dona, fent-la més primària, per reduir-li la inadaptació social que pateix.

El seu punt de partida de l’obra va ser una pregunta del mateix Caballero: “Per què, cada vegada més, es redueix l’expressivitat lèxica i hi ha una degradació del llenguatge?”

La gramática planteja la possibilitat que, un bon dia, de manera accidental, una dona convencional, una de les netejadores que treballa a l’edifici de la Reial Acadèmia Espanyola, es converteix de la nit al dia en una consumada erudita de la llengua i la gramàtica. A partir d’aquí, l’espectador observa com canvia la seva vida, aquesta circumstància extraordinària.

La dona perd la feina, l’amor de la seva família i s’enfronta a la solitud per la seva correcció sintàctica, en definitiva “perd la seva identitat”, ha apuntat Caballero, i com resultat, ella mateixa demana tornar al seu estat anterior.

En aquest cas no es tractaria de refinar verbalment al personatge, sinó, inversament, de retornar-ho al seu estat primari de limitació expressiva per evitar-li, d’aquesta manera, els trastorns d’inadaptació social originats després del seu inadequat accident.

A partir d’aquí, Caballero va decidir utilitzar el teatre com a plataforma per homenatjar la llengua castellana a través de cites d’eminents escriptors i escriptores, que donen testimoniatge del seu potencial, ha explicat el dramaturg.

L’autor es lamenta que a Espanya no hi hagi “orgull de llengua”, que s’hagin deixat de “dir a les coses pel seu nom; hi ha una absència de precisió i el teatre pot contribuir a mitigar-ho”, confia Caballero.

El personatge de José Troncoso representa la “velocitat del temps” i com es pot convertir “l’or en fusta”. “La incultura sembla que és divertidíssima. Som més valuosos com més incultes som”, ha lamentat l’actor. “M’agrada generar aquest tema perquè sembla que involucionem i que això no és tan dolent”, ha afegit.

L’obra, doncs, és un retrat àcid de l’Espanya actual, carn de telerealitat, que destapa l’empobriment de l’espanyol, una situació que atribueix en gran part als polítics i a les xarxes socials.