Entre la llegenda de Gram Parsons i la Barcelona ‘mod’
Proposem una tria de vuit novetats destacades publicades per vuit editorials diferents
Josep Vicent Frechina ha escrit un llibre sobre Zoo i Oriol Pérez Treviño un altre sobre els rèquiems
Les seccions de les llibreries, tant de proximitat com de grans cadenes, dedicades a la música cada cop són més abundants, en un procés tal vegada gradual d’equiparació al paisatge llibreter de França o el Regne Unit. Proliferen els “llibres objecte” dedicats a figures com els Beatles, Bob Dylan o David Bowie; volums adreçats al públic infantil o als devoradors de novel·la gràfica, i, molt especialment, aproximacions per la via del text original o les traduccions a figures musicals a les quals, fins fa ben poc, semblava impossible que algú els pogués dedicar un llibre.
1
Jordi Turtós, un veterà del periodisme musical (espècie, com remarca sempre amb picardia l’autor, “en vies d’extinció”), reconstrueix meticulosament la història de la música popular a Catalunya entre els anys 1955 i 1968 i en totes les seves expressions: “des de l’impacte del rock-and-roll fins a la bogeria ie-ie, des de les caves de jazz i cançó fins als envelats de festa major”. Turtós mostra en el llibre la voluntat de “reconstruir la memòria, que tantes vegades s’ha fragmentat i ocultat”, i té en previsió un segon volum per abordar anys posteriors. Ho edita Sílex en dues versions: català i castellà.
2
El mateix dia que comenci el Book Music Festival, i menys d’un any després que el grup de Gandia plegués veles, es publicarà el llibre amb què el crític musical Josep Vicent Frechina posa al descobert “l’ànima i revolució” del grup Zoo, una de les bandes més influents de la història musical dels Països Catalans. Frechina, a Sempre a la contra i avant, s’endinsa en la trajectòria del grup a través de l’anàlisi de les lletres de les seves cançons, repassa el context polític i social que n’ha acompanyat l’evolució i destaca que, fent-ho sempre en valencià, Zoo hagi acabat obtenint milions de reproduccions de les seves cançons, així com també un munt de reconeixements.
3
El musicòleg manresà Oriol Pérez Treviño, crític musical d’El Punt Avui, s’endinsa, a Tots els morts són un de sol. 27 requiem in tempore belli, en algunes de les composicions del gènere del rèquiem al llarg de la història de la música occidental, tot volent-se aproximar a la naturalesa de la mort a través de l’espiritualitat de la música. El llibre l’edita Dinsic, que també té com a novetat una reflexió sobre el concepte de silenci en els Préludes de Claude Debussy però, també, en un sentit més general (Passos en el silenci, Jordi Camell).
4
Impossible llegir Caballos salvajes (la biografia segurament més exhaustiva feta mai al món sobre el músic de country Gram Parsons, publicada per 66rpm) sense quedar bocabadat, ja que el seu autor, el filòleg, poeta i periodista musical badaloní Jordi Pujol Nadal, molt més enllà de la Viquipèdia, ha parlat amb una cinquantena de fonts (músics, amics, familiars, periodistes..., metges!) ben coneixedores dels periples vitals i professionals de qui, a més de solista, va ser també músic dels Flying Burrito Brothers o els Byrds. Sense massa voluntat de pontificar però sí de posar a l’abast del lector un munt de claus, Pujol Nadal incideix durant unes quantes pàgines del llibre en la relació –de mútua admiració, però també marcada per allò que ara s’anomena “apropiació cultural”– entre Parsons, que va morir l’any 1973 amb 26 anys, i els Rolling Stones. Un dels fenòmens de literatura musical més rotunds del 2025.
5
Poques setmanes després que n’aparegués la versió original en anglès, ens arriba en castellà la biografia que Peter Ames Carlin, una institució quant a llibres de música, com ho certifiquen les seves aproximacions a l’obra de Paul McCartney o Bruce Springsteen, ha dedicat a R.E.M., un grup generalment força circumspecte del qual l’autor repassa tota la història amb enginy i profunditat documental, des del sorgiment del grup en l’entorn universitari d’Athens (Geòrgia, EUA) fins al seu esclat comercial i, una mica contra pronòstic, consensuada dissolució fa catorze anys. Les sempre curoses edicions de l’editorial barcelonina Contra, tota una garantia!
6
Tota una institució, també, pel que fa a la publicació de llibres sobre música, Libros del Kultrum presenta entre les seves novetats un volum que recull les converses que, entre el 1973 i el 2012, van mantenir la cantautora canadenca Joni Mitchell, generalment molt poc procliu a ser entrevistada, i la també cantautora Malka Marom. Una immersió profunda en l’univers creatiu de l’autora de Blue per guardar a la prestatgeria junt amb altres novetats de Kultrum, com ara l’obra lírica completa de Frank Zappa, la reedició de les memòries de Duke Ellington o, anant uns mesos més enrere, la imprescindible biografia que, en català, Pere Pons va dedicar a Tete Montoliu.
7
Publicat fa uns mesos per fer-lo coincidir amb el centenari del naixement de la soprano barcelonina, Victòria dels Àngels. Tot semblava tan senzill és el resultat d’un treball minuciós realitzat pel crític musical Pep Gorgori, que va tenir accés als documents personals i professionals de la cantant. A més de ser una biografia d’algú, diu l’autor, que “mai no va oblidar els seus orígens”, l’obra de Gorgori, editada en català i castellà, es proposa ser també “un homenatge a una generació de dones que, després de la guerra, van suportar la penúria, la discriminació de gènere i, molt sovint, els seus propis marits”.
8
Després d’altres “històries orals” sobre diferents escenes, com la del rock català o el punk i el hardcore a Barcelona, ens n’arriba una dedicada a la Barcelona mod, escrita per Alex Vallet Pons a partir del testimoni de “dinou dels mods originals de l’escena barcelonina”, entre altres els germans Albert i Ricky Gil de Brighton 64, Carles Estrada de Los Negativos i Joaquín Felipe de Los Canguros. Som els mods, som els mods!
