L’animació artesanal i d’autor d’Enzo D’Alò

Les nominacions als Oscar d’enguany reflecteixen la polarització que s’ha acabat produint en els llargmetratges animats: superproduccions de Hollywood amb pressupostos de centenars de milions, com Del revés 2 i Robot salvaje, al costat de petites produccions d’autor, europees i d’altres continents, com Flow i Memorias de un caracol. Un dels pioners d’aquest cinema animat artesanal i d’autor és el cineasta italià Enzo D’Alò. El 1996 va comptar amb la veu del gran Dario Fo al llargmetratge La fletxa blava, el 1998 va obtenir un èxit inèdit a Europa amb Història d’una gavina i del gat que li va ensenyar a volar, el 2001 va adaptar el clàssic infantil Momo i el 2005 va gosar animar un pessebre a Opopomoz, un film nadalenc ambientat a Nàpols. Mary Superxef , el seu setè llargmetratge, ha estat nominat als Premis del Cinema Europeu. És protagonitzat per una nena d’onze anys amb una passió irrefrenable per la cuina. La seva àvia, amb qui manté una relació especial, l’anima a fer realitat el seu somni de convertir-se en una gran xef.