Dona i anglicana, a la Figueres de final del segle XIX

En realitat, no es deia Florence, sinó Emily, i aquesta no és l’única llicència que s’ha permès l’autor per construir la seva ficció, però la protagonista de la novel·la Florence, la indòmita, de Joan Manuel Soldevilla (Barcelona, 1964), té una base molt real: la història d’Emily Murray, una anglesa nascuda a Bombai, de pare militar, que va venir a Figueres en els últims anys del segle XIX per exercir com a missionera anglicana. “Des de fa molts anys estic fent una recerca sobre la comunitat anglicana i protestant a Figueres, on la missió anglicana dirigida per la família López Murray va crear l’editorial Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, que va publicar bíblies i altres textos religiosos, tant en castellà com en anglès, que es van distribuir per tot el món”, explica Soldevilla, que ja va plasmar una part de la seva recerca en l’assaig L’editorial perduda de Figueres, publicat el 2022 per l’Ajuntament de Figueres. Fent aquesta recerca, Soldevilla es va trobar amb Emily Murray, “un personatge tan potent” i potencialment novel·lesc, que li va inspirar Florence, la indòmita. “Una novel·la em permetia aprofundir, no científicament, en aquell època, i així, a més, hi podia afegir conflicte, un secret, un misteri i també amor. He utilitzat tota la documentació històrica, però sense sentir-m’hi lligat, perquè em permetia la llibertat de la ficció. I quan comences a inventar, les coses, de manera miraculosa, encaixen”, explica l’autor.

La novel·la comença a final del segle XIX i planteja un “amor impossible” entre la protagonista, vídua recent d’un pastor anglicà, que s’enamora, quan ja no s’ho esperava, d’un metge castrense destinat al castell de Sant Ferran, després d’haver arribat de la guerra de Cuba, l’últim gran desastre colonial espanyol. Tot i que l’activa Florence desperta simpaties en una part dels figuerencs, entre altres coses per la tasca educativa i assistencial que exercia la missió anglicana, a través d’una escola i una clínica que també atenia la gent sense recursos –edificis que posteriorment van ocupar la Fundació Clerch i Nicolau i la Clínica Santa Creu–, els mossens i els seus acòlits menys oberts de mires no la podien ni veure, pel fet de ser anglicana i, a més a més, dona. “És veritat que Figueres era una ciutat republicana i lliberal, però també hi havia un sector conservador i reaccionari tradicionalment vinculat a l’Església, que fins llavors havia estat com un Estat paral·lel dins l’Estat, però que comença a veure que el seu món es descompon i el seu poder es relativitza.”

La història que narra Florence, la indòmita, que s’estén fins als anys vint del segle XX, permet també a Soldevilla mostrar les tensions de la societat figuerenca d’aquells temps. “Figueres sempre ha estat una ciutat convulsa: situada a prop de la frontera i de la costa i ben comunicada –tot plegat, molt important per al comerç–, és una ciutat on passen coses. I on passen coses i hi ha conflictes, és on sorgeix la creativitat. Un personatge com Dalí havia de néixer en una ciutat així”, subratlla l’autor. A més, el personatge de Florence, una dona “de caràcter” endinsada en un conflicte amorós que l’enfronta amb determinats estaments i prejudicis socials, és “un personatge literari típic de moltes novel·les clàssiques de l’època, que representa molt bé les contradiccions d’aquella societat”. Florence també simbolitza un feminisme incipient, molt diferent de l’actual, que “té com a objectiu prioritari la lluita contra la prostitució, vista com la segona gran esclavitud”. Les pròximes presentacions de la novel·la tindran lloc a la llibreria Alibri, de Barcelona, el 6 de març amb Enric Calpena, i a La22 de Girona, el 20 de març amb Mercè Saurina.