Un projecte memorial per dignificar la gran fossa de l’exili a Perpinyà

Avui fa 86 anys que es van fer els primers enterraments d’exiliats de la Guerra Civil espanyola al cementiri de l’Oest de Perpinyà, que s’acabaria convertint en una de les fosses comunes més grans dels vençuts per Franco. També avui fa quatre anys es va organitzar un acte de record a les persones que hi foren sepultades entre el 1939 i el 1942, 841, documentades per primera vegada per tres historiadors: Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor. Els seus noms i cognoms van passar a ser no només coneguts gràcies a la recerca del triplet d’estudiosos, sinó també reconeguts en una pancarta memorial que es va desplegar el 18 de febrer del 2022 al cementiri de la Catalunya sota domini francès.

Aquesta humil lona de cinc per dos metres, dissenyada per Helena Rovira, ha continuat fent cada any per aquestes dates la mateixa funció, la de crit d’atenció, però malauradament de manera efímera. I aquest dissabte dia 22 (11h) la tornarà a fer, en una nova concentració que s’ha convocat. Enguany, hi ha una motivació més per assistir-hi. El dia abans, divendres, es presentarà un projecte artístic de dignificació de la fossa, un memorial aquest sí amb voluntat que sigui permanent. L’han concebut l’historiador Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, i Núria Ricart, professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i especialista de referència en temes d’espai públic i memòria.

Guixé i Ricart explicaran la seva proposta en una xerrada moderada per Jordi Oliva que tindrà lloc a la seu d’Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, la Casa Camprodon de Perpinyà, a les sis de la tarda. El disseny no es desvetllarà fins llavors, però sí que es pot avançar que evocarà d’una manera poderosa elements íntimament vinculats als republicans que no van sobreviure als primers temps de l’exili, força dels quals van ser internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i Barcarès, i van morir als hospitals de la capital del Rosselló.

“Els seus familiars es mereixen poder-los anar a recordar sempre que vulguin”, remarca Jordi Oliva, un dels principals propulsors d’aquesta iniciativa amb la complicitat màxima d’entitats rosselloneses, l’Associació Cultural Xarxa Cebrianenca i el Col·lectiu de Joves del Rosselló. L’historiador segarrenc aspira a replicar al cementiri de l’Oest de Perpinyà el model de la fossa de Cervera, que també va partir d’una recerca rigorosa per inventariar els morts i s’ha acabat convertint en un «exemple de dignificació d’un espai públic de memòria». Però Oliva és conscient que el camí serà costerut: caldrà trobar els recursos econòmics per executar la peça i, no menys difícil, caldrà aconseguir els permisos de les autoritats per poder-la instal·lar.

Només amb la lona ja han vist les reticències que provoca. Una humil lona en què, noms i cognoms a part, hi ha un dibuix de les suposades cinc fosses diferents on es van sebollir els 841 republicans, i algunes imatges colpidores d’aquells temps de foscor, inclosa una que va sortir publicada a la premsa en què es veu un home excavant la terra que engoliria el cos però també la memòria dels perdedors de la guerra de Franco.

I, malgrat tenir-ho tot en contra, sempre hi hagué qui els va tenir present. Per senyalitzar el lloc on van ser enterrats, el 1944 es va construir un petit monòlit, obra de Miquel Paredes, pagat i erigit pels exiliats catalans del Comitè Departamental dels Pirineus Orientals d’Esquerra Republicana de Catalunya, en el quart aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. S’hi pot llegir: “A la memòria de tots els qui a l’exili han trobat la mort”. I amb una enorme perseverança, aquest modest monument dedicat al president de la Generalitat executat el 1940 va ser cada any, ininterrompudament, una zona zero de commemoracions catalanistes amb l’empenta del Cercle Alfons Mias.

“El 2022 ens hi vam entroncar per donar una nova embranzida a l’indret”, explica Oliva, que junt amb Noemí Riudor i Martí Picas duen a terme la investigació dels morts a l’exili dins del gran projecte del Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Aquests propers 21 i 22 de febrer, hi ha l’ocasió de donar-li encara més impuls. Hi seran organitzadors i familiars, oberts als afectes de tota la ciutadania compromesa amb un passat que continua pendent de gestos de reparació.