L’ANC ingressa un manuscrit dels catalans adeptes al franquisme empresonats
L’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha adquirit al mercat antiquari tres documents que pertanyen al període de la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un manuscrit que documenta el pas per la presó d’alguns catalans adeptes al franquisme; un document que il·lustra una actuació de la Conselleria de Finances de la Generalitat a l’empresa Crèdit i Docks de Barcelona, i l’opuscle d’inauguració del monument a Guerau de Liost el 1936.
El document més singular és el manuscrit que conté anotacions d’una seixantena de revoltats contra la II República Espanyola. Eren falangistes i altres afectes a la rebel·lió militar de 1936 que havien estat empresonats a Alcalá de Henares després de ser condemnats el 1938 per “alta traïció”. El llibret, de petites dimensions i fàcil d’amagar, pertanyia a un d’aquests presoners, que va recollir les dedicatòries dels seus companys de presidi, del febrer al març de 1939. A les dedicatòries s’hi poden llegir proclames al règim franquista i també hi ha una dedicatòria en català, escrita per un funcionari de correus que havia estat condemnat a quinze anys de presó. “És un document personal atípic, espontani i força excepcional, d’interès per conèixer l’entorn dels alçats contra la República”, detalla l’ANC.
El segon document dona testimoni del compliment forçat del decret de 9 d’octubre de 1936 de la Generalitat, pel qual l’empresa bancària Crèdit i Docks de Barcelona havia de lliurar lingots i moneda d’or, així com de valors i divises estrangeres, que es trobaven sota la seva custòdia. El mateix conseller de Finances, Josep Tarradellas, és qui exigeix per escrit el 10 de gener de 1938 a l’empresa bancària que compleixi l’ordre. El document inclou dues comunicacions de la Generalitat i l’acta de l’obertura violenta de les caixes de Crèdit i Docks per donar compliment al decret.
El tercer document és un fullet de la inauguració del monument de la Font de l’Oreneta de Viladrau el 23 de maig de 1936, estampat per la impremta Oliva de Vilanova i publicat per la Generalitat. El monument estava dedicat a l’escriptor i poeta Guerau de Liost i va ser promogut per Ventura Gassol i Marià Manent. A l’acte d’inauguració, en què van participar Carles Riba i altres personalitats destacades del país, hi havia certa normalitat cultural i institucional dins un context polític de tensió, poques setmanes abans que es produís l’aixecament contra la República.
“Molta de la documentació que integrava el fons original de la Generalitat republicana va ser disgregada o confiscada de l’arxiu institucional. Amb la voluntat de reconstruir aquest fons, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha dut a terme una tasca rellevant per tal de localitzar i recuperar aquesta documentació i reintegrar-la al seu fons original”, explica l’ANC. Aquesta tasca implica identificar buits documentals entre el fons, buscar on es troba la documentació que ompliria aquests buits i realitzar les gestions necessàries per recuperar-la. “Des de la creació de l’arxiu el 1980 es produeixen transferències, retorns o restitucions de documentació que s’integra de nou al fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República) i es tracta adequadament per tal de garantir-ne la conservació i fer-la accessible a les persones investigadores i a la ciutadania en general”, anota el centre. L’ANC és la institució encarregada de conservar i gestionar la documentació que procedeix de la Generalitat de Catalunya i de les institucions precedents.