La Badabadoc recrea la vida de les dones a la presó al tardofranquisme

Els tes­ti­mo­nis de Mar­ga­rita Arboix, Roser Escrich, Car­lota Fal­gue­ras, Mari­bel Ferrándiz, Car­men Hur­tado, Lola Hur­tado, Isa­bel López, Maria Oli­ve­lla, Conc­hita Sánchez, Magda Segura, Ascensió Solé i Anna Maria Tor­rent són la base de l’espec­ta­cle Dones lliu­res que es repre­senta a la Bada­ba­doc fins al 21 de març. El col·lec­tiu La voz aho­gada pro­mou espec­ta­cles docu­men­tals per rei­vin­di­car la memòria històrica. Mireia Cle­mente, Laura Sancho i Iván Cam­pi­llo repro­du­ei­xen esce­nes de pre­ses polítiques durant el tar­do­fran­quisme. La peça coin­ci­deix a la car­te­llera amb Marie , la roja un mun­tatge al TNC que res­cata la dra­matúrgia de Rosa Maria Arquim­bau i que també s’ins­pira en l’empo­de­ra­ment d’una presa política al cos­tat de les pre­ses comu­nes.

És evi­dent que entorn del 8M, la pro­gra­mació se sen­si­bi­litza en obres de pro­ta­go­nisme femení. La revisió als plan­te­ja­ments més clàssics, es pro­du­eix arran de l’empenta de les mani­fes­ta­ci­ons del 2019. Altres títols amb la mirada femi­nista activa, d’aquests dies, són mun­tat­ges com Dones de ràdio (que demà es veurà a Banyo­les i arrenca tem­po­rada a la Villar­roel el 22 de març): Cris­tina Cle­mente bar­reja humor, ten­dresa i emoció en la tro­bada de tres dones de dife­rents gene­ra­ci­ons (inter­pre­ta­des per Àngels Gonya­lons, Sara Espígul i Sara Diego). Al Brossa, con­ti­nua la versió escènica de Mata’m psi­cosi, de Dolors Miquel; i a l’Eòlia un joc deli­rant sobre extra­ter­res­tres i pubi­lles a Céspe­des en Sherwood o l’estrany feno­men dels alienígenes que es colen al teu casa­ment. Final­ment, Les Bàrba­res plan­teja una tro­bada de tres ami­gues, sis mesos després que hagi mort la quarta com­po­nent del grup d’ami­gues de la infància. L’obra es repre­senta fins a mit­jan abril al Tea­tre Borràs.

Presó de Tri­ni­tat Vella

Ivan Cam­pi­llo, a més d’intèrpret, és el dra­ma­turg i direc­tor de Dones lliu­res. Narra la repressió que van patir durant el tar­do­fran­quisme (dècades dels 60 i 70) les dones pre­ses a la presó de la Tri­ni­tat Vella. Dones que van anar a la presó per defen­sar la democràcia per delic­tes que avui són drets, com ara l’aban­do­na­ment de la llar, l’avor­ta­ment, la par­ti­ci­pació en una mani­fes­tació, els drets LGT­BIQ+, entre altres.

L’obra retrata, a més, el dia a dia a la presó, l’aïlla­ment forçat de les pre­ses comu­nes, el tracte vexa­tori per part de les mon­ges, però també la il·lusió de can­viar el món i la força dels seus ide­als. L’espec­ta­cle incor­pora pro­jec­ci­ons d’imat­ges i vídeos repre­sen­ta­tius de l’època, així com veus en off de tes­ti­mo­nis i música per situar el públic en el con­text històric.