Una col·lecció d’art dins d’una joia de l’arquitectura

És una llàstima que l’antiga seu del Banc d’Espanya a Barcelona no es pugui visitar. Que ningú es confongui: parlem de l’edifici de la plaça Antoni Maura, no del bunyol de la plaça Catalunya. Segons el prestigiós historiador de l’arquitectura Pedro Navascués, era la millor sucursal del Banc d’Espanya. I una obra mestra. Va ser construïda entre el 1929 i el 1933 seguint el projecte de José Yárnoz, l’arquitecte oficial del banc central, amb la col·laboració de Luis Menéndez Pidal, el germà del cèlebre historiador. Es nota la mà d’uns arquitectes madrilenys perquè no és d’un estil en voga a la capital catalana sinó a la capital espanyola. L’edifici és gegantí, amb tres façanes historicistes que només s’aprecien bé des de l’altre costat de la Via Laietana. Per dins, meravella la seva estètica art-déco (la claraboia, espectacular) que poua de la Secessió vienesa, tota una raresa a Barcelona.

El que també n’és, d’excepcional, és que l’interior estigui tan ben conservat. Si acoloríssim una foto en blanc i negre dels anys trenta, seria gairebé calcada a la que faríem avui amb el mòbil. Té una explicació: sempre ha tingut usos bancaris. El 1955 va passar a mans de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona, que el 1977 es va transformar en la Caixa d’Estalvis de Catalunya i el 2010 en Catalunya Caixa després de la fusió amb les caixes de Tarragona i de Manresa. El 2016, es va integrar al BBVA, que, des de llavors, n’és el propietari.

Els ciutadans sí que poden accedir a la planta de peu de carrer, i paga la pena fer-ho ja només per passejar-se pels magnífics patis de llum zenital. Al fons, a tocar de la sinuosa escala (una altra delícia), Josep Maria Subirachs va crear, el 1976, un relleu amb les quatre barres, a propòsit del cinquantè aniversari de la fundació de la caixa catalana.

Els tresors artístics s’enlairen a les plantes superiors, decorades amb el bo i millor de la col·lecció del BBVA. “És una col·lecció de col·leccions”, remarca María Luisa Barrio, la responsable d’aquest patrimoni de l’entitat financera. A cop de fusions i adquisicions (incloent-hi tres caixes catalanes més, les de Terrassa, Sabadell i Manlleu), el banc basc, fundat el 1857 i col·leccionista de primera hora per embellir les seves seus, ha acabat custodiant un dels fons d’obres d’art corporatius més importants de la Península, si no el que més. En posseeix unes 9.000, del segle XV al XXI, i la presència d’art català és rellevant, tant quantitativament com qualitativa.

A Antoni Maura n’hi té penjades 175, als despatxos i en dues grans sales, disposades amb un sentit museístic. La majoria són quadres de gran format de les stars de la pintura catalana de finals del XIX i principi del XX. “Recentment hem endegat una línia d’exposicions temporals per donar a conèixer la col·lecció”, explica Barrio davant d’un Ramon Casas imponent, que formarà part d’una mostra d’un centenar de peces d’art figuratiu dels segles XVII, XVIII i XIX. No en vol donar més detalls, només que serà “molt potent” i que la presentaran fora de Catalunya i “potser” a Catalunya: “El nostre desig és que també es vegi aquí, però hem de trobar l’espai.” A més d’aquestes exposicions de producció pròpia, el BBVA té bona predisposició a fer préstecs per a projectes d’altres institucions. “La nostra consigna és donar el màxim de visibilitat a les obres. Totes estan disponibles. Si alguna està en mal estat, la restaurem abans de lliurar-la. Tenim quatre tallers, a Madrid”, anota Barrio, ara davant d’un Modest Urgell abassegador, que formarà part del Museu habitat, comissariat per Manuel Borja-Villel, que s’obrirà a l’estiu.

Barrio i el seu equip també gestionen dipòsits de llarga durada en museus. Amb els de Catalunya han començat tot just ara a fer contactes. A més d’un i de dos conservadors se li obririen els ulls com taronges si entrés a la pinacoteca que el banc té al soterrani d’Antoni Maura. Hi tenen més de 200 obres guardades, amb grates sorpreses de Feliu Elias, Joan Brotat, Brossa o Pere Noguera. Totes han d’acabar figurant en el catàleg en línia que està creant la institució (de moment, en tenen un miler de penjades). Aquest espai que fa les funcions de reserva havia estat la caixa forta del Banc d’Espanya. Al subsol, hi ha una de les estacions fantasma del metro de Barcelona, amb llegenda inclosa: corria el rumor que transportava la recaptació del metro fins al banc, a través d’un túnel secret. Res de cert perquè l’estació no va arribar a entrar en servei.

Però una bona història per explicar el dia que l’edifici s’obri al públic a propòsit d’alguna jornada especial. De moment, per temes de seguretat, no és possible.