Restauren plànols de l’activitat arrossaire de València afectats per la dana

Cinc mesos després que la riuada arrasés el País Valencià, les tas­ques de recons­trucció encara són mol­tes en tots els àmbits. En l’àmbit cul­tu­ral hi ha milers de docu­ments mal­me­sos per l’aigua i el fang que la Con­se­lle­ria de Cul­tura de València té en procés de recu­pe­ració. Alguns s’estan sane­jant des del petit taller de res­tau­ració de Berta Blasi, a Tiana, al Maresme. Es tracta de plànols par­cel·laris de regis­tre de ter­res arros­sai­res de pri­mera mei­tat de segle XX. La docu­men­tació del Sin­di­cat Arros­ser d’Alfa­far era a l’arxiu muni­ci­pal d’aquesta població de l’Horta Sud, on l’aigua va arri­bar gai­rebé als dos metres d’alçada. Blasi hi ha apli­cat dife­rents tècni­ques per recu­pe­rar la infor­mació i ja ha pogut ’sal­var’ cinc els 150 plànols afec­tats.

Els plànols ja recu­pe­rats a Tiana cor­res­po­nen a la divisió de ter­res de cul­tiu d’arròs de Sagunt i Mon­cofa, al nord de València, i de Sollana, al sud, a peus de l’Albu­fera. Eren en uns arma­ris de l’arxiu d’Alfa­far, un dels muni­ci­pis més afec­tats pel pas de la dana de finals d’octu­bre.

L’aigua i el fang van arri­bar a 1,80 metres d’alçada i quan la riuada va desai­guar tot va que­dar enca­llat durant unes tres set­ma­nes. El temps i la humi­tat va pro­pi­ciar l’apa­rició de fongs i tota la docu­men­tació va que­dar molt mal­mesa, espe­ci­al­ment aque­lla que estava solta en cai­xes.

En total, els plànols afec­tats del Sin­di­cat Arros­ser d’Alfa­far són uns 150 i s’estan recu­pe­rant amb comp­ta­go­tes. Des de la Con­se­lle­ria de Cul­tura de València se’n van enviar cinc al taller de res­tau­ració de Berta Blasi, que es va ofe­rir a col·labo­rar amb els afec­tats de la tragèdia. “De moment només n’hem fet cinc per veure com de com­pli­cat era recu­pe­rar-los, però pro­po­sa­rem que ens n’enviïn més”, deta­lla Blasi, després d’un mes de feina. Només arri­bar l’encàrrec, el pri­mer que es va fer va ser dei­xar ven­ti­lar la docu­men­tació i sot­me­tre-la a un procés de desin­fecció per eli­mi­nar els fongs.

Després, deta­lla la res­tau­ra­dora, l’adherència del fang al paper és el que més ha com­pli­cat la feina. Els plànols, fets amb paper ente­lat -engan­xat sobre una tela-, esta­ven ple­gats en sis frag­ments i l’acu­mu­lació de fang els va dei­xar com­ple­ta­ment engan­xats, com un únic bloc.

“Alguns plànols es van desen­gan­xar mecànica­ment amb una espàtula, però a d’altres va ser neces­sari apli­car humi­tat de nou, de manera con­tro­lada i loca­lit­zada, a les zones on el fang estava més adhe­rit”, relata Blasi durant una entre­vista amb l’ACN al seu taller.

Al final, però, la diver­si­tat de situ­a­ci­ons amb què va topar l’equip de Blasi durant tot el procés, va obli­gar les res­tau­ra­do­res a com­bi­nar dife­rents tècni­ques per poder sal­va­guar­dar la infor­mació dels plànols. Des de tre­ball en sec, amb bis­turí o espàtules de dife­rents mate­ri­als.

En un dels casos, comenta Blasi, la situ­ació era des­es­pe­rant: “No hi havia manera, el paper estava molt debi­li­tat i no podíem fer el mateix procés”. Final­ment, el plànol es va aca­bar des­ple­gant “a la brava” i un cop sepa­rat es van desen­gan­xar manu­al­ment zones adhe­ri­des al cos­tat con­trari del doblec per tor­nar-les al seu lloc.

Amb tot, la inter­venció ha aca­bat sent “molt mínima” perquè l’objec­tiu era “l’esta­bi­lit­zació” dels docu­ments per poder-los digi­ta­lit­zar i garan­tir-los una vida més llarga. “Els forats pre­e­xis­tents no s’han rein­te­grat i només s’ha fet el trac­ta­ment neces­sari que torna a per­me­tre la con­sulta”, relata la res­tau­ra­dora del Maresme.