CULTURA D’ARREL
L’Obrador d’arrel arriba al centenar de produccions en els primers 5 anys
Fira Mediterrània impulsa la creació contemporània de cultura popular amb el suport del Pla d’Impuls de la cultura d’arrel
El 2025 hi haurà 22 propostes fruit d’aquest suport
Una immensa rotllana carregada de propostes suggerents constata l’èxit de l’Obrador de Fira Mediterrània en la seva cinquena edició. Les companyies estrenaran a Fira Mediterrània d’aquesta tardor 22 produccions que reben col·laboracions d’altres festivals d’arrel i que es desenvolupa a través del Programa d’impuls a les arts d’arrel (el de dansa i el de música), i el Programa de suport a la creació i producció. L’Obrador arriba enguany a la cinquena edició amb un total de 95 propostes acompanyades (42 de música, 34 de dansa, i 19 de memòria i llegat), amb la complicitat d’un centenar d’entitats i institucions col·laboradores.
De propostes musicals n’hi ha un grapat pel 2025. Per exemple, Filomena, que convidaran a ballar sons tradicionals al públic més jove amb arranjaments musicals d’Arnau Tordera i direcció escènica de Els Pirates Teatre. O el recull de Magalí Sare que canta a Descasada, i denuncia com els pares acordaven entre famílies els casaments dels fills. O la polifònica de Girona que intervindrà amb una actriu, Clara Mir, en una proposta escènica i musical a càrrec del director Víctor Borràs, de Teatre Nu. També Inspira Teatre jugarà amb el cant a cappella mentre les tres intèrprets construeixen un petit refugi. Nallar és un espectacle adreçat la primera infància i apel·la a la necessitat de tenir un espai d’afecte i escolta “per després sortir a fer aventures”, comenta Paula Guardiola, membre de la companyia. La veu s’acompanyarà de la percussió amb els elements que vagin acumulant els personatges siguin canyes o esclops.
La jove companyia Cinc cèntims presentarà a la tardor vinent Mular ( o la gran captura), inspirant-se aquest cop en la mitologia marina. Fins ara, els seus anteriors treballs transmetien la cultura popular de les llegendes que abunden als boscos i la muntanya. Dora Cantero construirà el seu nou muntatge, que té el suport del Festival If: Coses que cauen del cel. Explica l’actriu que, el 1848, va caure un meteorit prop de casa seva. Es diu que anava carregat de radiació. Ella se sent contagiada d’aquesta necessitat de crear, ha dit a la presentació.
Hi ha altres elements que queien del cel a la Barcelona de la Guerra Civil. Glòria Ribera (Parné) presentarà Bomba, va, un nou espectacle fent una revisió de cuplets a partir de les bombes, amb un to desinhibit i un punt provocador com aquell Glòria a la patrona princesa de Barcelona, que va presentar a la Mercè. També repetirà el repte de tenir gegants del poble i músics en directe. Responent al general Espartero (“Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”, deia al 1842), Ribera avisa que, a la Barceloneta, les bombes se serveixen als vermuts. L’obra serà una de les coproduccions del Festival ZIP del TNC, al 2026.
Enric Blasi, de La Baldufa, explicava la necessitat de fer veure els estralls de la Guerra Civil, avui. I per això estan preparant l’espectacle Fantasmes de guerra, adreçat a la canalla de 8 a 12 anys en què es recullen testimonis dels dos bàndols, que escriuen confiant en la fi de la guerra i en la recuperació de la pau.
El Teatre Aurora recupera les produccions d’arrel tradicional, després d’El comte Arnau i Per què balla en Jan Petit?. Ara, a Història d’un lladre el dramaturg Carles Batlle ficciona una trobada entre els personatges de Cervantes i el bandoler Roca Guinarda. El director Joan Arqué aclareix que la paraula bandoler es refereix al fet “que pertany a un bàndol (els nyerros i els cadells)” que responen a les ordres dels cacics. L’obra tindrà música en directe d’Arnau Obiols.
Albert Hernández i Irene Tena, després de vuit anys a la Compañía Nacional de Danza presenten un nou muntatge No sota el nom de la companyia La venidera. Després de col·laborar amb Marcos Morau a Afanador, ara el coreògraf s’afegirà a donar-los una mirada artística a un treball que defineix “el que sí que es pot fer per aconseguir que la dansa espanyola i el flamenc d’arrel dialoguin amb la contemporaneïtat, d’avui”, sentencia Tena. No serà una de les coproduccions del nou Grec que lidera la directora Leticia Martín.
