Els nadons ibers del jaciment d’Ullastret no van morir sacrificats

Un estudi multidisciplinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha revelat que els nadons ibers del jaciment d’Ullastret haurien mort per causes naturals i no per una selecció per sexes o pràctiques sacrificials. com s’havia apuntat en el passat. Les investigadores del Grup de Recerca en Antropologia Biològica de la UAB Assumpció Malgosa i Carolina Sandoval i el responsable de la seu del MAC a Ullastret Gabriel de Prado han presentat aquest dilluns els resultats d’una recerca exhaustiva sobre aquests enterraments infantils.

En les restes esquelètiques s’han aplicat tècniques actualitzades de morfologia, morfometria i, per primera vegada, anàlisis genètiques i d’histologia dental, per traçar-ne el perfil biològic complet. Segons han detallat, i tal com informa Guillem Roset de l’agència ACN, s’han examinat totes les restes dels infants recuperats fins ara, que provenen de dos nuclis, Illa d’en Reixac i Puig de Sant Andreu.

En total s’han analitzat 15 individus, un dels quals s’ha identificat per primer cop. Les investigadores han explicat que l’estudi indica que vuit dels nadons eren nenes i cinc nens. Alguns dels enterraments van ser de morts prematures, durant la gestació, però fonamentalment eren de fetus a termini, i d’individus amb una supervivència postnatal de més d’un mes (els nadons que més van viure ho van fer dotze setmanes).

El patró de distribució de morts per edat i sexe “s’assembla a la mortalitat infantil natural de poblacions en desenvolupament” i això els ha portat a descartar que es produís una selecció per sexes ni pràctiques sacrificials. Dos individus ubicats en un mateix dipòsit compartien llinatge, cosa que podria suggerir un vincle per via materna.

“Els ibers cremaven els seus morts, però els nens més petits els deixaven enterrats a casa seva. Són els que s’han trobat i que ens permeten saber més coses respecte al ritual funerari i la biologia dels mateixos infants”, ha apuntat Assumpció Malgosa. La principal conclusió, doncs, és que no es produïa cap selecció ni per edats ni sexes i que la mort d’aquests individus no era un infanticidi. “És una hipòtesi que queda totalment descartada”, ha explicat.

En l’estudi previ, dos enterraments del Puig de Sant Andreu es van interpretar com a dipòsits rituals al voltant d’un altar. La investigació actual posa de manifest un “ritual familiar” i “una part íntima de la societat ibera, que volia que els seus nadons sense diferenciar per sexes es quedessin a les cases”.

Malgosa reivindica la importància del jaciment d’Ullastret, un dels conjunts arqueològics més destacats de l’edat del ferro a la península ibèrica (segona meitat del primer mil·lenni aC). La seva rellevància rau a ser el major oppidum iber (ciutat fortificada) descobert a Catalunya i un dels més significatius de la mediterrània occidental. Segons l’experta, encara queda “molta recerca per a fer”. La tasca executada fins ara els fa pensar que es trobaran un nombre d’enterraments infantils “espectacular”, perquè algunes fosses es reaprofitaven. Fins ara s’ha excavat un 5% a l’Illa d’en Reixac i un 20% al Puig de Sant Andreu.

Malgosa sosté que quan es localitzin més restes es podran realitzar conclusions encara més acurades. “Aquesta manera de treballar la podem aplicar en molts altres jaciments. Com més dades tinguem, més podrem veure si hi ha diferències entre grups, amb altres ibers de zones diferents o si tothom utilitzava els mateixos rituals”, ha afegit.