El Sostre de les estacions, de la vil·la romana dels Munts d’Altafulla, és una peça “única a la península Ibèrica” per les seves característiques i serà una de les estrelles del nou Museu Arqueològic Tàrraco, que reobrirà al públic a finals del 2026, informa ACN.

És el sostre d’una habitació del semisoterrani d’aquesta antiga vil·la de l’entorn de Tàrraco, amb pintures al fresc sobre morter i un relleu d’una important qualitat artística. Quan la casa va col·lapsar, el sostre va quedar sencer mirant a terra i es conserva quasi íntegrament, un fet extraordinari tenint en compte que han passat uns 2.000 anys. Ara s’estan enllestint els treballs de restauració i si bé es va trencar en uns 3.000 fragments, se n’ha pogut recuperar un 90%.

Trenta anys després del seu descobriment en unes excavacions del 1996, s’exhibirà públicament per primera vegada al renovat museu de la plaça del Rei. “El sostre realment és molt interessant per la complexitat en l’artesonat, pels nivells que la formen. La decoració està formada per quatre representacions de les estacions de l’any i flanquejades per Mènades”, unes figures femenines vinculades a les bacanals de Bacus, explica Josep Anton Remolà, conservador de recerca i col·leccions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

La peça té cinc metres de llarg per tres d’ample. Quinze metres quadrats amb tres franges horitzontals que també estan dividits. Els quatre cassetons de les cantonades tenen forma octogonal i acullen representacions figuratives de les quatre estacions de l’any. En els dos del mig, en forma de quadrat girat, és on hi ha les Mènades. Per Remolà, és “formidable per la complexitat de l’elaboració del sostre en aquest seguit de cassetons”. La temàtica, el pas del temps, “és un tòpic molt habitual en les vil·les romanes”, detalla.

Tot i això, en el moment que el sostre va fer la seva funció decorativa, “devia ser quasi impossible contemplar la seva dimensió real”. Cal tenir en compte que l’estança estava al semisoterrani, que era la “fonamentació de la planta principal que estava a sobre i, per tant, tenia les mínimes obertures possibles”. “A la tarda devia entrar una mica el sol, però l’habitació s’il·luminava amb canelobres, llànties o algun altre estri per fer llum”, conclou Remolà. A més, l’estança feia uns quatre metres d’alçada, per la qual cosa encara havia de ser més difícil que es veiessin les figures.

L’obra està als serveis centrals del MNAT, en la fase final de la restauració. Haver aconseguit la imatge actual, recomposta, amb els volums recuperats i “colors d’una qualitat increïble, és fruit d’un procés molt llarg i d’un treball complex”, assegura la directora del MNAT, Mònica Borrell. Després de l’excavació hi han intervingut arqueòlegs, historiadors, restauradors i l’equip del museu “per plantejar una intervenció global”.

Aquesta no serà l’única peça dels Munts que el públic podrà contemplar per primera vegada, ja que també s’exposarà una pintura d’una cisterna, que s’afegirà a altres elements que “remetran a la sumptuositat” d’una vil·la, la de Munts, de la qual encara no se sap del cert quina funció feia en relació a la capital.

Per Borrell el Sostre de les estacions “és equiparable” al Mosaic dels peixos, una de les peces més icòniques de la col·lecció del MNAT, “per la seva qualitat artística i el seu valor arqueològic, documental i simbòlic”. I, sobretot, per la dificultat que suposa trobar unes restes d’aquestes dimensions i característiques “fora dels entorns de Nàpols i Pompeia”. “El fet d’haver-se conservat ja és excepcional”, conclou.