La gran pluralitat del còmic català
L’autoria a Catalunya és, per la seva qualitat i la varietat de registres, una de les millors potències creatives del món tot i el seu mercat, molt limitat
A diferència de països com França, on hi ha una gran base de lectors, la manca d’un públic nombrós impedeix tenir una indústria més potent
Divendres vinent s’inaugura el Comic Barcelona, abans Saló del Còmic. Suma 43 edicions. És una manifestació de la historieta que a Europa té un lloc rellevant només per sota del gran festival d’Angulema, a França. Aquest esdeveniment és organitzat per Ficomic, que també és la responsable de Manga Barcelona, derivació que sens dubte és el més gran esdeveniment de tot el continent europeu que se celebra dedicat al còmic japonès.
La lectura de tot plegat fa pensar que l’èxit de públic, d’expositors i mediàtic d’aquest esdeveniment dibuixa un marc idíl·lic d’aquest sector a Catalunya. Doncs no, sovint els nostres editors han d’adquirir els drets d’autors catalans a fora del país. La raó és de mercat i, per tant, industrial. No hi ha prou lectors perquè les vendes puguin remunerar els autors amb els sous que sí pot pagar el mercat estatunidenc, francobelga o, en menor mesura, el japonès, molt refractari a incorporar al seu entorn autors de fora del país. Tot i així, un català, Juan Albarrán (Barcelona, 1975), ha esdevingut un fenomen al Japó amb la sèrie Matagi Gunner, amb guió de Shoji Fujimoto. També d’inspiració manga és el treball de Carlos Moreno (Barcelona, 1994), autor d’una biografia del gimnasta francès Céüs.
I aquesta és la realitat del còmic a Catalunya. Un mercat insuficient per tenir una industria més potent, però una autoria amb un talent que, sense un excés d’orgull patriòtic, podríem definir com de les millors del món per la seva qualitat i varietat, artística, narrativa i conceptual, amb autors que abasten tot l’arc generacional.
Els fitxatges de catalans a França són de nivell: Jaime Martín (Barcelona, 1966), un veterà que ha fascinat amb una trilogia familiar amb el rerefons de la Guerra Civil espanyola. També triomfa el lirisme poètic d’històries sentides de Jordi Lafebre (Barcelona, 1979), així com ho fan les històries d’infantesa de Javi Rey (Brussel·les, 1982). França també estima Ricard Efa (Sabadell, 1976), que amb el guionista Salva Rubio (Madrid, 1978) ens ha ofert històries sobre el geni guitarrista Django Reinhardt o del pintor Degas. Efa també ha fet incursions en el camp de la ciència ficció per a joves a Noceà.
Als Estats Units, el dibuixant Jordi Armengol (Barcelona, 1969) està destacant com a dibuixant de gènere. Després de les seves incursions en la ciència-ficció amb Cloaked i Navigator, ara publica el western Gunslingers. Però si hi ha un gènere genuí de còmic estatunidenc és el del superherois. Pasqual Ferry (Barcelona, 1961) va obrir camí als anys noranta a altres autors catalans que han esdevingut autors molt valorats en aquest mercat com Ramon F. Bachs (Santa Coloma de Gramenet, 1973), que ha treballat amb personatges tan emblemàtics com Batman.
Pocs, però de superherois catalans en tenim algun. Superlópez, en clau de paròdia, és el més conegut. Va ser creat pel veterà Jan (Toral de los Vados, 1939), un dels autors emblemàtics de la Factoria Bruguera, que encara continua en actiu amb sèries com Las futurísticas aventuras de Rich Tex Format. També beu de les fonts dels superherois Drac Català, que ha viscut conflictes en el període del procés. Carles Roman (Portbou, 1970) és autor i autoeditor.
Quim Bou (Vidreres, 1971) és d’aquells autors que difícilment es poden encabir en una estreta classificació. Ha treballat per a El Víbora, per a Cavall Fort i ha adaptat Terra baixa, d’Àngel Guimerà. La polivalència, excel·lint en cada manera de fer, és una de les seves característiques i també la de molts autors catalans que han hagut de tocar molts pals a causa de la dificultat del mercat.
Clàssics internacionals
Internacionalment hi ha dos clàssics del còmic que són dibuixats per autors catalans: Corto Maltès, d’Hugo Pratt, pren forma actualment del llapis de Rubén Pellejero (Badalona, 1952), i The Phantom, el cèlebre Hombre Enmascarado, de Lee Falk, viu noves aventures gràcies a Joan Boix (Badalona, 1945).
I de personatges literaris universals adaptats al còmic tampoc n’hi falten, com ara Sherlock Holmes, passat a les vinyetes diverses vegades per Jordi Palomé (Malgrat de Mar, 1977) i Sergio Colomino (Barcelona, 1980).
Recollint l’essència del còmic alternatiu dels anys seixanta i setanta americà, Max (Barcelona, 1956) va ser un dels grans autors de l’underground català. Però no s’ha quedat mai aturat i actualment és un autor d’avantguarda que, àlbum rere àlbum, experimenta amb la narrativa i la gràfica del còmic. També amb un vessant experimental, però sense oblidar mai un discurs entenedor, hi trobem el treball de Pep Brocal, que s’ha atrevit a fer una adaptació d’El llibre de les bèsties de Ramon Llull.
Una trajectòria que també ve de lluny és la de Kim (Barcelona, 1941), que des de les pàgines d’El Jueves va parodiar una actualitat política que ara és més notícia que mai amb Martínez, el facha. Però el seu recorregut ha anat més enllà de l’humor. La seva darrera obra és Fouché, sobre un personatge que va sobreviure a les intrigues polítiques de la Revolució Francesa.
D’El Jueves en queda un passat i una actualitat vigent amb destacats treballs com les caricatures de Joan Vizcarra (Montblanc, 1967)). Un altre tocat per l’humor gràfic és L’Avi, un històric que va viure de prop l’atemptat de la revista El Papus, fet tràgic que ha explicat amb els seus dibuixos.
Nascut, com tants altres autors, del món dels fanzins i de l’aixopluc de l’Escola de Còmic Joso, Albert Monteys ha transitat per diferents gèneres, però sempre amb un subtil sentit de l’humor.
L’àlbum de recent publicació El alemán, d’Antonio Raya Rosas (Mataró, 1960), tracta del tema dels nazis a Barcelona en la postguerra, el mateix tema que prepara per a un pròxim àlbum Jordi Pastor (Barcelona, 1977), que ja va retre a Pulp un homenatge a la vilipendiada novel·la popular, els bolsilibros.
Feminismes i LGTBI
Tractar la problemàtica LGTBI en còmic no és fàcil. O sí. Sebas Martín escriu i dibuixa històries protagonitzades per persones gais en obres que gairebé són comèdies de situació.
La volien limitar al còmic romàntic per la seva condició de dona, però ella volia extraure del còmic un discurs que s’ajustés al seu pensament. Marika Vila (Barcelona, 1949) va ser una de les pioneres del còmic d’autor amb tarannà feminista. En aquest saló presenta Moderna secreta (Hija de Morgana), que recupera i amplia una obra anterior. Al seu torn, Laura Pérez Vernetti (Barcelona, 1958), una de les poques dones de la revista El Víbora, continua en actiu en obres que s’inspiren en escriptors i obres literàries.
En aquest primer quart de segle s’ha produït una important emergència d’autores, un fenomen al qual ha ajudat la normalització de la novel·la gràfica. Susanna Martín (Barcelona, 1976) ha mostrat en el seu treball com des del còmic es pot lluitar contra el sexisme.
Nàdia Hafid (Terrassa 1990) acaba de publicar Mala olor, premi Finestres de Còmic en Català 2024, en què tracta el tema dels prejudicis amb base racial. El premi és una iniciativa que dona suport a l’impuls del còmic a Catalunya com ho fa el premi Carnet Jove de Còmic, que va guanyar en la seva última edició Júlia Sobrino (l’Hospitalet de Llobregat, 2001), amb una obra en què l’autora es capbussa en un món màgic de nostàlgia infantil. La terrassenca Aroha Travé (1985) té el mèrit d’haver insuflat vida contemporània al còmic underground, un gènere que ja ha esdevingut un clàssic, però ple de vigència.
El segle XX s’ha significat per la gran influència de les xarxes socials, que han influït en la difusió de moltes trajectòries com ara la de la Moderna de Pueblo (Reus, 1986), que ha retratat amb molt d’humor un fil costumista de la seva generació. I de mirades, des d’altres angles, al seu entorn també és el treball de Rosa Codina (Ordal, 1987) i Marina Sáez (Barcelona, 1988).
Grans temes que fan referència a un món global també són tractats pels autors catalans, com ara el de la migració. Xevidom, amb la col·laboració de Marc Sanyé, ens parla a L’altra frontera dels migrants que es llancen a tota mena de perills per cercar una vida millor als països més desenvolupats i en pau.
Temes personals, però que tenen dimensió social també es tracten en la narrativa dibuixada catalana com ho va fer Kap (Berga, 1974) basant-se una novel·la de Jordi Cussà sobre les conseqüències de l’addicció a les drogues. Kap és també un humorista gràfic i estudiós d’aquesta matèria a Catalunya. I si hem de citar autors que han treballat la temàtica social, la trajectòria d’Alfons López (Lleida, 1950) és inqüestionable. Va ser un dels creadors de l’equip Butifarra!, vinculat a la revista del mateix nom, que apostava per còmics vinculats als moviments obrers i veïnals.
Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967) és un gran especialista en còmic històric de Catalunya, en què també inclou llegendes i relats de la memòria popular. També podem escoltar una mena de rondalles visuals en el treball de Joan Mundet (Castellar del Vallès, 1956), que ens relata les gestes i malifetes del bandoler Capablanca. De visió més contemporània és la mirada d’Oriol Malet, que, amb John Carlin, ha remogut la intensitat de la vida i pensaments de Nelson Mandela. Malet, aquest cop amb Christian Berst, va fer una incursió en el món de l’art creat per malalts mentals.
Al Japó hi falta gent
Juan Albarrán (Barcelona 1975). El mercat japonès està a l’aguait del que passa al món, però pocs autors occidentals hi adquireixen la categoria d’estrella. Albarrán ho ha aconseguit amb la sèrie ‘Matari Gunner’, amb guió de Shoji Fujimoto, protagonitzat per un caçador que es troba en problemes greus.
Compromís feminista
Marika Vila (Barcelona, 1949). L’autora forma part d’un grup d’autores com Montse Clavé, Mariel Soria i Laura P. Vernetti, que, seguint la petja de l’humor gràfic de Núria Pompeia, van aconseguir fer un nou còmic amb un accent femení reivindicatiu i alliberador que ha marcat el camí a les actuals autores de còmic. Ara recupera i amplia una obra emblemàtica del seu treball.
Historieta i història
Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967). La seva especialitat és el còmic històric, però diu que ha fet descobrir més el còmic a la gent interessada en la història que despertat la curiositat per la història als aficionats al còmic. Els seus relats fan referències tant a grans gestes com a passatges més amagats de la història de Catalunya.
Contra els prejudicis
Nadia Hafid (Terrassa, 1990). Amb un estil gràfic innovador, les històries d’aquesta autora toquen el voraviu dels problemes de convivència quotidiana com ara els prejudicis racials que de manera vergonyosa es mostren en un ambient laboral, com és el cas de l’obra que recomanem, amb la que va guanyar el premi Finestres del 2024 de còmic en català.
La poètica de la imatge
Laura Pérez Vernettti (Barcelona, 1958). Autora agosarada que ha treballat amb textos poètics adaptant obres i vides de poetes. Va ser una de les primeres dones a publicar a la revista ‘El Víbora’, sovint contra corrent. També ha divulgat el còmic com a llenguatge creatiu. En recomanem una obra amb guió de Javier Pérez Andújar.
Eterna avantguarda
Max (Barcelona, 1956). Francesc Capdevila, ‘Max’, té diverses trajectòries en una de sola. Després d’uns inicis contraculturals i ‘underground’ amb la creació de personatges emblemàtics com Gustavo o Peter Punk, Max va voler continuar per un camí d’exploració de formes i continguts amb obres com la recomanada, en què Max lliga el llenguatge del còmic i el teatre.
També un estudiós
Kap. (Berga, 1974). Jaume Capdevila, ‘Kap’, és un cas especial. A més d’historietista, Kap és bàsicament un humorista gràfic i un gran teòric i estudiós de l’humorisme gràfic català, temàtica de la qual ha escrit diversos llibres. De la seva obra como autor de còmic en recomanem un relat molt cru: ‘Cavalls salvatges’.
Inspiració al barri
Marina Sáez (Barcelona, 1988). Procedent del món de la il·lustració infantil, aquesta autora es va inspirar per a la seva primera novel·la gràfica en l’ambient que es trobava quan anava a nedar en una piscina municipal del barri barceloní de Gràcia. L’objecte de la seva atenció era un grup de dones que seguien classes d’aiguagim.
Pistolers i naus espacials
Jordi Armengol (Barcelona, 1969). A banda de la DC i la Marvel, als Estats Units hi ha grans editorials de còmic que van començar anomenant-se independents i que han donat molt de joc al còmic. Destaca Dark Horse, empresa per a la qual treballa Jordi Armengol, que ha col·laborat en dues obres de ciència-ficció. Aquest dies presenta el ‘western’ ‘Gunslingers’.
LGTBI en clau de comèdia
Sebas Martín (Barcelona, 1961). L’alemany Ralf König va mostrar que es podia tocar la temàtica gai en clau d’humor o policíaca. Sebas Martín ho fa en to de comèdia costumista de situació amb una projecció internacional que ha arribat fins als països escandinaus. Còmic gai, però per a tota mena de públic.
La gosadia d’una autora
Rosa Codina (Ordal, 1987). Bregada en fanzins que han estat reiteradament nominats a premis (‘Cómo hacer un cómic sin tener ni puta idea’, amb Javier Marquina) i publicacions alternatives, Rosa Codina és una autora agosarada, amb un toc ‘underground’ i ‘punkie’ i posicions de defensa LGTBI. Va adaptar el llibre ‘Rompepistas’, de Kiko Amat.
La Factoria Bruguera viu
Jan (Toral de los Vados, 1939). Les revistes de Bruguera per a infants i joves, que també llegien els adults, han marcat una època amb un humor que encara es vigent, no només en el còmic, sinó també en el cinema i les sèries de televisió. Jan és un dels grans mestres de Bruguera en actiu i va dibuixar un dels referents: Superlópez. En recomanem una aventura de Rich Tex Format.
