Canvia el format, la història, la proposta estètica, els números..., però els espectacles del Cirque du Soleil tenen en comú instants de gran bellesa i emoció. Són impactants els moments en què es combina la destresa tècnica dels artistes en números molt difícils amb la plasticitat de la proposta, amb la música i la coreografia. N’hem estat testimoni de nou amb Corteo, espectacle que acaba d’aterrar al palau Sant Jordi en versió arena (gran pavelló poliesportiu) després de fer parada en carpa a Barcelona el 2012. En l’estrena d’ahir a la nit va haver-hi alguns d’aquests moments soleil: vuit gimnastes fent girs en barres i entrecreuant-se al número final Tournik; una parella escenificant una història d’amor amb exercicis gimnàstics penjats de dues corretges aèries; els dobles i triples salts mortals en un balancí, empesos cap al cel pels salts dels propis companys...

Corteo va néixer fa vint anys a Mont-real, com tots els espectacles del Cirque du Soleil, i gira al voltant d’un pallasso, en Mauro, que s’imagina com seria el seu funeral. Al seu llit de mort, comença a recordar tota la seva vida: parelles, amics, familiars... Amb aquest fil conductor, 53 artistes van enllaçant una quinzena de números (tots participen en més d’un) amb un protagonisme especial del pallassos. També hi ha l’escala acrobàtica, llits elàstics (al mateix llit de Mauro i en un altre d’idèntic), una titella humana, rodes Cyr (un artista s’hi agafa per dins amb les mans i la fa girar), malabars...

Sorprèn que en un espectacle d’aquestes dimensions, no s’hagin molestat a traduir (ni al català ni al castellà) la breu introducció, amb instruccions de seguretat i una explicació de l’argument. L’espectacle és idèntic al que es va veure el 2012, amb els mateixos números, dramatització, decorats... Però són tants números, les dues hores d’espectacle són tan intenses, que difícilment es recorda amb detall. Es pot gaudir de nou perfectament.

Corteo posa més l’accent en la història, la música en directe (amb el cantant català David Repullés entre els músics), les coreografies i l’espectacularitat aclaparadora d’escenografia, il·luminació, vestuari..., que en la dificultat tècnica dels números de circ. Una aposta teatral arriscada que diferencia Corteo d’Alegría i Luzia, els dos darrers espectacles de la companyia quebequesa que han passat per Barcelona. No hi ha tantes exclamacions i “ohhh!”, en una aposta més estètica.

Corteo, la divuitena creació de Cirque de Soleil, que ja ha estat vist per deu milions d’espectadors en 150 ciutats de 22 països, serà al Palau Sant Jordi de Barcelona fins al 6 d’abril. Ahir, dia de l’estrena no es van omplir les 3.677 seients disponibles, repartits en dues grades, potser perquè va coincidir amb partit del Barça a Montjuïc. Diuen els companys d’esports que també hi va haver moments de gran plasticitat i emoció al futbol. Al circ, però, no hi sol haver perdedors, tots som del mateix equip: el públic és fan incondicional dels artistes. Es va veure ahir a la nit en alguns moments d’ovacions entusiastes, moltes durant el mateix número, després de cada filigrana de l’artista.

Cap a les onze de la nit, uns i altres espectadors, del futbol i del circ, van coincidir, sobretot a la baixada de Montjuïc. I s’ha de dir que l’espectacle també impressionava: una llarga corrua de gent caminant ràpidament muntanya avall, comentant el que acabaven de veure, meravellats, baixant per esglaons de pedra i escales metàl·liques. Tot plegat convida a reflexions contraposades. Una és pessimista: les grans marques, el Cirque du Soleil i el Barça ho són, dominen aquest món cada vegada més globalitzat. L’optimista és que, encara que el planeta estigui dominat per milers de milions de pantalles de totes les mides, la gent acudeix en massa a veure un bon espectacle. Ni la pandèmia, ni la sobredosi d’imatges que patim, de tot el que val la pena en el món i moltes coses que no s’ho mereixen, no poden competir amb el plaer estètic i l’emoció de l’espectacle en viu, de veure éssers iguals que semblen superherois, fent coses impossibles per a la gran majoria de mortals.